Imatge: Jordi Pou
Disseny cartell: MANERA Estudi

Panoràmic, festival de Cinema, Fotografia i més celebra la 8a edició del 10 d’octubre al 29 de desembre. Inaugurant les exposicions de Granollers el 10 d’octubre, el 24 d’octubre a Barcelona, i el 14 de novembre a Terrassa.

La temàtica d’enguany del festival està vinculada a la idea d’’Extrems”, de la violència extrema i les ideologies totalitàries de l’accelerat segle XX, als canvis de paradigma econòmics i socials del segle XXI. El Panoràmic 2024 fa atenció a la societat posthistòrica i postcapitalista, amb noves ideologies, utopies i models d’organització.

El festival ha anunciat els 8 projectes finalistes de l’Open Panoràmic, la convocatòria artística destinada a formats audiovisuals, que formaran part de la Secció Oficial del festival. Enguany, coordinada per Houari Bouchenak i Xavier de Luca de l’Associació Jiser.
Els autors i autores finalistes són: Joel Jiménez Jara, Ramon Guimarães, Carmen Isasi, Izaro Ieregi, Jean Matthieu Gosselin i Ullic Morard, Miquel García, Aitana López i Osvaldo Cibils.

LES PRIMERES EXPOSICIONS DE LA VUITENA EDICIÓ DEL FESTIVAL PANORÀMIC

La Ucraïna conceptual del fotògraf Boris Mikhailov

“La penúltima temptació d’un fotògraf indomable”, de Boris Mikhaïlov
Comissariada per Iván de la Nuez
Dents de Serra. Roca Umbert. Fàbrica de les arts, Granollers

Boris Mikhaïlov

El festival Panoràmic dedica una exposició a Boris Mikhailov (Járkov, Ucraïna, 1938), un dels darrers grans fotògrafs del nostre temps. Durant més de sis dècades, el fotògraf ucraïnès, poc vist i conegut al nostre país, ha creat una fotografia provocadora que reflecteix l’avenç del seu país. Emmarcat al corrent de fotografia conceptual, que s’oposa al realisme imposat per l’URSS, la seva màxima ha estat sempre la subversió, la representació d’una frontera entre la realitat i la ficció del patiment del seu poble, a través d’obres diferents, pintant les fotografies o donant un nou tractament a imatges antigues.

Boris Mikhailov no és un fotògraf documentalista. L’autor sempre ha creat una realitat alternativa, rebutjant el caràcter documental ultrarealista de les seves imatges, ja que mai ha amagat que pagui els seus models per posar o que alteri les imatges. Aquesta praxi expressa la seva visió política i social, representant “la pobresa, el dolor, l’abandó, l’animalitat, el detritus” que pateix l’ésser humà quan arriba el capitalisme.

El festival Panoràmic inaugura “La penúltima temptació d’un fotògraf indomable”, una mostra de gran format comissariada per Iván de la Nuez, que il·lustra el retorn del fotògraf a la seva Ucraïna natal, avui en runes. L’exposició ¡ il·lustra el retorn del fotògraf a un crematori a mig fer i abandonat a la Kíev soviètica, un retrobament amb la degradació, física i arquitectònica, igual de contundent que la de la Ucraïna postcomunista. L’exposició, muntada en forma de 35 díptics de grans dimensions, fa una combinació entre present i passat, i insinua un futur poc encoratjador.

Boris Mikhailov ha estat guardonat, entre altres, amb el premi Hasselblad i el premi Citibank Private Bank Photography Prize.

Retorn a les creences ancestrals a partir de la sud-àfrica postaparheid

“Vannie Kaap”, de Thania Petersen
Dents de Serra. Roca Umbert. Fàbrica de les arts, Granollers

Thania Petersen

Amb l’objectiu de fugir d’un plantejament eurocentrista, la programació de Panoràmic 2024 mira cap a l’hemisferi sud. L’artista multidisciplinar sud-africana Thania Petersen (1989, Cape Town), per primera vegada amb una exposició individual a Espanya, aborda a través de la fotografia, la performance i la instal·lació la complexitat de la seva identitat a la Sud-àfrica contemporània. L’exposició, titulada “Vannie Kaap” (“provinent de Cape Town en dialecte col·loquial africà de la regió), fa un viatge des de les creences ancestrals i fins a l’actual Ciutat del Cap postaparheid, amb l’objectiu de ressuscitar relats esborrats i reviure figures del passat. Col·labora amb artesans, músics i cors sufís d’Àfrica i Àsia per dissoldre les fronteres imposades pel colonialisme i tornar a establir narratives històriques, ara explicades amb compassió i resistència, no amb conflicte. Crítica amb la islamofòbia contemporània, posa de manifest el llegat perdurable del colonialisme, l’imperialisme europeu i nord-americà i l’auge de les ideologies de dretes, així com les implicacions culturals del consumisme occidentalitzat.

Comprendre el teler indígena des de la perspectiva de codis i algoritmes

“Illasamay”, d’aruma | Sandra De Berduccy
Comissariada per Valentina Montero
L’Adoberia, Granollers

aruma | Sandra De Berduccy

L’artista boliviana aruma | Sandra De Berduccy, teixidora que treballa amb tècniques tèxtils tradicionals andines, presenta “Illasamay. Teixits d’energia resplendent”, una mostra que exposa diferents obres tèxtils de tradició mil·lenària i les revitalitza amb la incorporació de materials moderns com fibres sintètiques, LEDS i processos electroquímics i interactius per mostrar com flueix l’energia entre les fibres. Aruma, que exposa per primera vegada a Espanya, presenta una proposta artística que fusiona l’experimentació amb la investigació històrica, arqueològica i antropològica. L’artista, que ha treballat amb teixidores de tota llatinoamèrica, especialment amb mestres teixidores aimares i quítxua, està especialitzada en el teler de cintura, en el qual el teler penja de la branca d’un arbre d’un extrem i de l’altre està lligat a la cintura de l’artista, un moviment circular que el dota d’energia i part d’un ecosistema viu.

El barri com a sinònim de jerarquia social

“Distanciaments”, de Ro Caminal (Panoràmic File)
Comissariada per Mercè Alsina
Arxiu Tobella, Terrassa

Ro Caminal

Panoràmic File, el projecte que convida artistes a treballar amb arxius històrics de Granollers, Barcelona i, com a novetat Terrassa, amb l’objectiu d’activar els seus fons i fer-los visibles, comptarà amb intervenció de l’artista visual Ro Caminal (Barcelona, 1966) a l’Arxiu Tobella, que preserva i difon un fons documental i gràfic sobre la història de la ciutat de Terrassa. La mostra, titulada “Distanciaments”, versa sobre la ubicació tradicional dels habitatges socials als marges de la ciutat, una desconnexió geogràfica que crea una jerarquia entre nucli i perifèria urbana que reprodueix i manté les distàncies socials. Tant els immigrants de nova arribada, com les capes mitjanes de la població autòctona tenen dificultats per accedir a l’habitatge. Una especulació iniciada durant la dictadura i que avui segueix més vigent que mai, amb l’agreujament que ara es disposa d’un parc d’habitatge nombrós i buit.

El Montseny, de l’idil·li del segle XX a l’estrès actual

“Ombres i clarianes”, d’Enric Maurí (Panoràmic File)
Comissariada per Mercè Alsina
CEC. Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona

Enric Maurí

L’artista Enric Maurí (Cardedeu, 1957) presenta “Ombres i clarianes”, un diàleg entre la part de l’arxiu del Centre Excursionista de Catalunya que fa referència al Montseny, i dos projectes que l’artista va fet sobre l’espai natural. El projecte contraposa un Montseny idíl·lic, fotografiat a principis i a mitjan segle XX pels socis del CEC, amb un Montseny estressat que suposa ser un dels pulmons verds de l’àrea d’influència de la ciutat de Barcelona.