Cremar de desig

«Je ne puis vous dissimuler que je brûle du désir de voir vos essais d’après nature.» [No us puc amagar que cremo de desig de veure els vostres estudis del natural.] Carta de Louis Daguerre a Nicéphore Niépce, 3 de febrer de 1828.

«Cremo de desig» no era només una confessió íntima, sinó una declaració de futur: el desig d’atrapar la llum i capturar l’ombra, de fixar el temps, de donar cos a l’instant, de saciar la curiositat, de celebrar la mirada i fer-ne perviure el record. D’aquell foc inicial neix la fotografia i, amb ella, una nova manera de mirar, pensar i habitar el món.

En aquest bicentenari de la fotografia, més enllà de celebrar un invent, el festival Panoràmic vol encomiar la transformació radical de la sensibilitat moderna. Commemorem la realització d’una humil heliografia que Niépce va captar des de la finestra de casa seva el 1826; la imatge fotogràfica més antiga que es conserva. D’ençà que aquella vista va quedar impresa sobre una superfície fotosensible, la humanitat ha après a examinar-se a si mateixa amb una eina formidable per construir relat, identitat, memòria, veritat o fantasia.