El líder del grup Mishima, presentarà en aquesta singular vetllada un recull de cançons i records sobre la influència del cinema en la seva obra.

Les imatges que han inspirat el seu treball, els vídeos que hi han il·lustrat les seves cançons o les bandes sonores de la seva vida, seran la base d’una nit màgica de sons, llums i ombres.

Aquest concert, especialment pensat per aquest esdeveniment, alterna cançons i comentaris amb seqüències i vídeos que descobriran un altre perfil del músic, amant del cinema i realitzador.

Durant l’acte es realitzarà la performance “L’udol” de l’artista Enric Maurí inspirada en el llibre d’Arto Paasilinna “El moliner udolaire” (1981). Per al protagonista d’aquest petit relat, l’udol és un lament però al mateix temps un crit de llibertat i un gest d’afirmació davant la societat. Amb aquesta acció, Maurí vol reivindicar una nova actitud davant el paisatge i com ens hi relacionem actualment.

El creador Andy Kelly oferirà una masterclass on reflexionarà sobre com els videojocs són un espai on es plantegen qüestions sobre el paisatge, tal i com va fer en el seu moment la pintura, el cinema i la fotografia al segle XX amb el travelling, el pla-seqüència cinematogràfic o la fotografia urbana.

Montagna i Fontcuberta ens presentaran la publicació que recorre la icònica silueta del toro d’Osborne, tan arrelada al nostre imaginari que s’ha convertit en un objecte vernacle en fotografia: molt utilitzat en art i cinema, es podria considerar una de les imatges més potents de la darrera dècada a l’Estat espanyol.

El protagonista dels vídeos d’Ursula Biemann en els darrers anys és la figura del científic indígena que emergeix d’una història compartida de colonialisme i l’aparició de la ciència moderna.

Des del Museu d’Art de la Universitat Nacional de Colòmbia en 2018, Biemann, ha realitzat una extensa recerca de camp en la selva amazònica que ha donat lloc a diverses produccions artístiques com el vídeo Forest Mind i Esdevenir Universitat, un projecte col·laboratiu que implica la cocreació d’una Universitat Indígena biocultural a l’Amazonia.

Basat en una associació internacional, aquest projecte visionari pretén bastir un pont entre els sistemes de coneixement indígenes i la ciència moderna, fomentant una cosmovisió ecocèntrica solidària. La conferència plantejarà la qüestió de com l’art pot contribuir a descolonitzar el coneixement i impulsar la transició d’un paradigma extractiu a un altre més generatiu i imaginatiu. Si les imatges no es limiten a representar realitats ja existents, sinó que contribueixen a la creació de la realitat, a la creació del món, quin paper pot exercir la creació d’imatges en la trobada amb el territori cognitiu viu?

El líder del grup Mishima, presentarà en aquesta singular vetllada un recull de cançons i records sobre la influència del cinema en la seva obra.
Les imatges que han inspirat el seu treball, els vídeos que hi han il·lustrat les seves cançons o les bandes sonores de la seva vida, seran la base d’una nit màgica de sons, llums i ombres.

Aquest concert, especialment pensat per aquest esdeveniment, alterna cançons i comentaris amb seqüències i vídeos que descobriran un altre perfil del músic, amant del cinema i realitzador.

Al llarg de tota la jornada es presentaran els projectes seleccionats de la convocatòria Open Panoràmic i els seleccionats pels curadors internacionals convidats. Acte presentat per la comissària Pilar Cruz.

Participants Open Panoràmic: Silvia Gómez González, Pedro Torres, Joan Sorolla, Arnau Rovira, Cristobal Ascencio, Núria Nia, Joana Casas, Francesca Svampa, Gloria Giménez, Luis Mendía, Miguel Ángel Moreno i Marc Anglés.

Les comissàries i els comissaris convidats a la secció De festival en festival són: María Catalina Bojacá Rentería, Paula Tatiana Laverde Austin i Eleonora Isunza Gutiérrez, des de Mèxic; Felipe Cesar Londoño i Felipe Arturo Pérez, des de Colòmbia; Simone Azzoni, d’Itàlia; David Pujadó de Sèrbia i Pascal Bois, de França.

Més informació

Un diàleg o deriva audiovisual sobre la nostre relació amb la natura i el paisatge des de la perspectiva del pensament i l’art actuals. Hilomental convida l’artista i teòric Roc Parés a una reflexió crítica sobre la destrucció del medi ambient i la possibilitat d’aturar l’ecocidi.
“La nostra sensibilitat no és, sens dubte, l’escala per mesurar la bellesa inabastable de la natura.” Georg Christoph Lichtenberg (1742-1799).

Gallecs és un espai natural i agrícola de gran interès ecològic del Vallès Oriental i Occidental enmig de la gran pressió urbanística que exerceixen les poblacions limítrofes de Mollet del Vallès, Parets del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans, Lliçà de Vall, Montcada i Reixac i Polinyà. L’any 1968 el Pla director de l’àrea metropolitana de Barcelona preveia la construcció d’una gran ciutat per uns 130.000 habitants en aquesta zona. Tot i que es van dur a terme les expropiacions, la gran pressió popular i l’arribada de la democràcia van impedir la realització d’aquest projecte. Des de llavors, però, l’espai ha estat constantment amenaçat per diversos projectes. Des del 2009 una part de Gallecs va entrar a formar part del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), però, tot i això, aquest espai encara es continua veient amenaçat per diferents projectes d’urbanització i de creació d’infraestructures.

La plataforma en Defensa de Gallecs recull la lluita històrica que diversos grups han dut a terme des dels anys 70 per tal de continuar treballant per la preservació de Gallecs. Els objectius de la plataforma són els de garantir la protecció adequada de tot aquest espai natural i la seva viabilitat biològica, així com el seu patrimoni cultural i paisatgístic, impulsant alhora una consciència i una educació ambiental dels valors ecològics i socials que es generen a aquest reducte natural.

Durant aquesta visita farem un itinerari per Gallecs per explorar l’espai natural, patrimonial i agrícola, i ens trobarem també amb membres de la Plataforma en Defensa de Gallecs per tal de poder profunditzar en la feina que han portat a terme des de la seva fundació i en les amenaces urbanístiques que encara pateix Gallecs.

Lloc web de la PDG aquí.
Una mica d’història aquí.

Christian Alonso és investigador cultural, escriptor, curador i docent. És director del Centre d’Art La Panera de Lleida i professor d’Història i Teoria de l’Art a la Universitat de Lleida. Anteriorment, ha sigut coordinador del programa de curadoria On Mediation i coordinador de projectes del grup de recerca AGI – Art, Globalització, Interculturalitat (Universitat de Barcelona), 2013-2021. És doctor en Història i teoria de les arts per la Universitat de Barcelona. En la seva tesi doctoral relaciona la perspectiva ecosòfica de Félix Guattari i un conjunt de pràctiques eticoestètiques per conceptualitzar l’obra d’art com una tecnologia que produeix maneres de viure no antropocèntriques.

Activitat paral·lela al Laboratori de recerca col·laborativa “Rastrejant el paisatge” amb Eva Marín.

Hilo Moreno treballa com a guia de muntanya en la Base Antàrtica Espanyola Joan Carles I. L’any 2016 la vida canvia en la base amb la instal·lació d’una xarxa de wifi. El fotògraf Paco Gómez s’assabenta d’aquesta circumstància i prova d’enviar un whatsapp al seu amic Hilo. En qüestió de segons comprova que pot conversar amb el continent gelat. Paco proposa llavors un experiment fotogràfic a Hilo: vol que sigui els seus ulls a l’Antàrtida i que el seu telèfon mòbil l’ajudi a viatjar a un lloc on mai estarà.
A manera de diari, aquest llibre relata les converses que els porten a revisitar la història de les mítiques expedicions polars. Uns diàlegs que se serveixen de la innocència i l’humor per a evocar el passat, i que ells, imbuïts per l’èpica dels pioners, decideixen batejar com la Primera Expedició Virtual Transantàrtica.

Recorregut per la mostra acompanyats de la fotògrafa mexicana que ens explicarà en primera persona els conflictes socials que conviuen en aquest paisatge.

Alaejos i Estrada faran un repàs sobre el que significa la paraula límit quan parlem del món: els seus límits geogràfics i els límits de la seva capacitat de resistència enfront l’extractivisme i la barbàrie dels humans. Encara que hi ha molts d’altres símptomes que fan palesa o anuncien la catàstrofe ambiental global, el destí de les zones polars és l’exemple més “espectacular” d’allò que ens espera a tota la humanitat: el canvi dramàtic del clima, la desaparició de la nostra cultura i de la nostra presència al món.

Marta Estrada és una il·lustre granollerina que ha dedicat i dedica la seva vida a la ciència. Nascuda el 1946, va créixer i es va educar a Granollers. Biòloga i oceanògrafa, reconeguda internacionalment, ha rebut reconeixements com el premi Trégouboff de l’Acadèmia de Ciències de París (1992), la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (1995), la Creu de Sant Jordi (2004) i la Medalla de la ciutat de Granollers (2005). Marta Estrada és membre de la Reial Acadèmia de les Ciències i Arts de Barcelona i la seva carrera investigadora l’ha desenvolupat, gairebé tota, a l’Institut de Ciències del Mar (ICM) de Barcelona que depèn del CSIC. El seu nom porta associats, entre d’altres, els valors de l’estudi, l’esforç i la perseverança.

Raúl Alaejos és bon coneixedor dels treballs cinematogràfics sobre les zones polars i ha viatjat a l’Àrtic més d’un cop amb expedicions diverses com a membre de Greenpeace. Alaejos presentarà el seu treball més personal, un documental en procés sobre els inuits i la seva vida en l’actualitat Debajo del Polo Norte (documental en procès 2022).

Bruna ens presenta el procés de recerca realitzat amb l’Institut Botànic de Barcelona que es desenvolupa dins del projecte Plantocè (iniciat per l’artista el 2017). Plantocè és una investigació en la qual Bruna confronta el regne vegetal i la societat humana, posa en qüestió l’hegemonia de la nostra espècie i genera imatges que suggereixen un escenari posthumà.

El guionista i crític de cinema Fèlix Pérez-Hita realitzarà una sessió gamberra i il·lustrativa de com s’han representat els pols en el cinema al llarg de la història i com això influeix en la visió actual del propi paisatge.

Fragments de pel·lícules que es visionaran:
A la conquista del Polo (À la conquête du Pôle) – Georges Méliès 1912. Durada: 30 mins.
Nanuk, el esquimal (Nanook of the North) – Robert Flaherty 1922 Durada: 80 mins.
Nanook Revisited (Nanook revisitado), de Claude Massot i Sebastien Regnier (1990). Duració: 55 min
…of the North – Dominic Gagnon (2015). Canada. Duració: 74 mins.

Frances Glessner va utilitzar, a mitjans de segle XX, la construcció minuciosa de maquetes per a resoldre i interpretar diversos escenaris de crims. Corinne Botz, ja al segle XXI, ha documentat de la millor manera aquestes escenes, creant unes imatges d’una potència expressiva inqüestionable.

Però quines són les eines i les estratègies per a resoldre els crims actualment? Posem en diàleg l’experiència de Subinspector Joan Bonany, del cos de Mossos d’Esquadra amb la mirada artística i documental de l’Andrés Hispano. Ciència i art en un mateix escenari per a apropar-nos als processos d’investigació contemporanis.

Ens parlaran com es representa i alteritza la natura als videojocs, òbviament des d’una perspectiva sempre utilitarista i d’explotació capitalista i antropocèntrica. S’analitzaran videojocs com Animal Crossing, Pokemon, Zelda i comentaran l’impacte que això té en l’imaginari col·lectiu i en com es percep la natura i el paisatge. La idea també es parlar de videojocs que trenquen amb aquesta construcció com és el cas d’Everywhere.

Maurí ha treballat amb els alumnes d’Arsènic per a expandir la seva performance Udol inspirada en el llibre d’Arto Paasilinna “El moliner udolaire” (1981). Els alumnes ens mostraran la seva versió d’aquesta lectura.

Aquesta ruta vol descobrir els projectes més vinculats a la creació digital i les noves tecnologies. Es visitaran els projectes Umbral de Serafín Álvarez, els projectes de realitat virtual i realitat augmentada en el site especific i l’exposició del creador Andy Kelly a l’Adoberia. Acabarem al bar de Roca Umbert fent conversa amb alguns dels creadors i comissaris participants.

Aquesta ruta farà un recorregut per les propostes que es presenten a Roca Umbert de Cortis and Sonderegger, el projecte de Jaume Parera amb l’arxiu de Granollers, la mostra de fotollibres i l’exposició d’Ursula Biemann, entre d’altres.
Acabarem al bar de Roca Umbert fent conversa amb alguns dels creadors i comissaris participants.

Aquesta ruta ens aproparà als projectes que ens parlen de conflictes més socials i com des de la fotografia i el vídeo ens fan reflexionar sobre aquestes qüestions. La visita començarà al Museu de Granollers amb el projecte de Txema Salvans, el refugi antiaeri amb les imatges d’Ucraïna, i desprès farem un recorregut per l’exposició de Mayra Martell a Roca Umbert.
Acabarem al bar de Roca Umbert fent conversa amb alguns dels creadors i comissaris participant

Aquesta serà una visita pel centre de la ciutat de Barcelona que s’iniciarà a Grisart amb la visita a la mostra de Maurizio Montagna i Paula Bruna, per després desplaçar-nos al Centre Excursionista de Catalunya on veurem la proposta d’Eva Marín, a l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya amb la instal·lació de Raquel Friera i acabarem a la La Capella. Per acabar la trobada, us proposem fer un Vermut amb les artistes participants

En aquesta ruta us mostrarem dos projectes expositius molt vinculats a la creació d’escenografies tant en el teatre com en el cinema. Per una banda visitarem el Teatre auditori per veure el que ens planteja Suzanne Moxhay, després ens desplaçarem al Cinema Edison amb Corinne Botz i finalitzarem a Roca Umbert amb la performance que realitzen els alumnes d’Arsènic amb l’artista Enric Maurí.