Exposicions
Qui té el poder?
Exposició de Paula Artés, comissariada per Mercè Alsina
BARCELONA
Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya (AEFC)
Instal·lació a la galeria elevada que connecta l’Arxiu amb la Biblioteca Nacional de Catalunya
Panoràmic FILE
Instal·lació a la galeria elevada que connecta l’Arxiu amb la Biblioteca Nacional de Catalunya
Intervenció visible des de l’exterior – Carrer de les Egipcíaques
Del 24 d’octubre al llarg del 2025
Horaris
Visitable les 24 hores del dia
El poder de les imatges marca la història. Som conscients del poder que tenen? I de la importància d’analitzar-les?
Paula Artés s’ha endinsat a l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya amb aquestes preguntes en ment, i ha indagat sobre com aquesta representativitat està lligada a una intencionalitat i a una iconografia molt determinada.
Des d’aquest punt, l’artista ha reflexionat sobre l’ostentació de representació del poder. Les tres imatges que presenta la transporten a uns espais de poder i de presa de decisió molt concreta i definits en la societat. L’Església és l’estament més antic en el qual s’inicien el poder i l’ostentació en el sistema capitalista en què vivim actualment. Les fotografies de grup en aquestes esferes, com també podrien ser de governs, generen unes connotacions i uns imaginaris en què hi ha un poder implícit i al·ludeixen a uns imaginaris molt determinats.
Segons Artés, la decisió de fer-los impersonals era essencial per tal que la imatge es comportés com a grup, com a conjunt de poder, com a institució. En el fons, considera, la cara que hi ha al darrere fent moure les manovelles del poder no té transcendència; si hi hagués uns altres ulls darrere d’aquesta franja negra que en fa anònima la identitat, l’engranatge seguiria rodant.
Paula Artés
Paula Artés (Molins de Rei/Alentorn, 1996). Artista i fotògrafa compromesa en donar a conèixer i qüestionar els espais ocults de poder, i per tant de control. Partint d’una investigació prèvia essencial, desvela aquests espais. Graduada en fotografia i creació contemporània.
Aquest 2024 ha exposat a la galeria Àngels Barcelona dins del programa Art Nou, i també ha tingut una exposició individual al Centre d’Art Lo Pati d’Amposta. I ha entrat amb “Firma,” a l’exposició col·lectiva “Antibiografia” comissariada per l’Alexandra Laudo. A més exposa un nou projecte al Centre Grau-Garriga en l’exposició col·lectiva premiada en la convocatòria de comissariat. I el febrer del 2025 participa en una exposició col·lectiva al Santa Mònica de Barcelona.
Amb obra a la col·lecció del Pla Nacional de Fotografia de la Generalitat i diverses exposicions a la Mapfre de Tenerife i Las Palmas de Gran Canaria, Museu Morera i IEI de Lleida, BIAM, Unseen Amsterdam, Temporals ICUB, Kursala i SCAN.
Ha publicat el fotollibre Fuerzas y cuerpos amb una campanya de micromecenatge i ha estat seleccionada a PhotoEspaña, Sala d’Art Jove i nominada a MAST Fundation a Bologna Itàlia, Pla(t)form FotoMuseum de Winterthur i ha obtingut la beca OSIC de la Generalitat.
A més ha comissariat una exposició al Museu de la Música i a la Fundació Toni Catany.
També ha estat en residència al HISK de Bèlgica i a Baladre de Lo Pati.
Mercè Alsina
Mercè Alsina (Barcelona, 1966) és doctora cum laude en Història i Teoria de les Arts per la UB (2018). Crítica d’art i comissària independent.
Assessora i comissària del Festival Panoràmic.
Co-comissària del cicle d’art contemporani santcorneliarts(2) a Cardedeu, reconegut amb el premi ACCA a la millor programació d’art contemporani a Catalunya 2023.
Va ser directora artística de l’espai autogestionat ARTUAL i de la Galeria 44.
Va comissariar l’espai Aparador del Museu Abelló de Mollet
