Panoràmic KBr Fundación MAPFRE
Variacions sobre “El Quart Paisatge”
Cicle de conferències dirigit per Joan Fontcuberta
El paisatge és l’expressió del lloc i el lloc és l’espai habitat, l’espai fet cultura, l’espai del quan s’ha apropiat la consciència. El primer paisatge se’ns presenta posseït i transitat, explotat per l’economia i el consum. El segon paisatge és l’idealitzat i exòtic, identificat com a “natural” i reduït a parcs i reserves d’una natura immaculada que s’oposa al nostre hàbitat civilitzat. El tercer paisatge és el que ja no consta com a rendible: és un territori indefinit, mancat de capacitat simbòlica, un mer espai de realitats fugaces, un wasteland. El quart paisatge seria aleshores el paisatge que ha estat suplantat (espais devastats per l’acció de l’home o les catàstrofes), artificialitzat, recreat (parcs temàtics, diorames) o iconitzat fins a quedar dissolt com a realitat (postals turístiques, videojocs, entorns virtuals).
Aquestes categories articulen el programa de la sisena edició del festival Panoràmic, al contingut del qual aquest cicle de conferències vol aportar la noció de paisatge com a acte d’imatge en què, per damunt de paràmetres descriptius (geogràfics o topogràfics), intervenen dispositius històrics, polítics, culturals i estètics.
Emanuele Coccia, escriptor i filòsof, focalitza el seu pensament entorn de la teoria de la imatge, la naturalesa del que és viu i la crítica de l’hegemonia antropocèntrica. En aquest cas recupera l’artifici que opera en l’univers de la moda per il·lustrar les metodologies de transformació de la natura en espectacle.
Tres creadors tindran també l’oportunitat d’aportar la seva perspectiva. La fotògrafa documental Mayra Martell, coneguda pel seu testimoniatge del paisatge humà i físic del ferotge narcotràfic mexicà, parlarà de les marques que la violència imprimeix en el teló de fons de la vida quotidiana. Finalment, el duet d’artistes Jojakim Cortis i Adrian Sonderegger demostraran que el paisatge de tot esdeveniment no és altra cosa que un efecte de memòria i d’il·lusió. Els seus muntatges enginyosos reconstrueixen una escena històrica alhora que en desconstrueixen la certesa documental. La conclusió, potser com a corol·lari genèric del cicle, és que el paisatge no pot ser reflex sinó construcció.
Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955) és artista, assagista, docent i comissari d’exposicions especialitzat en fotografia.
Dimecres 2 de novembre a les 19.00 h
Després de la “Nova Topografia”: Paisatges postfotogràfics
Joan Fontcuberta
+ INFO
A càrrec de Joan Fontcuberta
Presencial i online
Ens enfrontem a una crisi ecològica que amenaça la supervivència mateixa de la nostra espècie en aquest planeta. Vist el context, com es poden vincular les pràctiques artístiques amb les preocupacions socials i econòmiques de manera que semblin urgents? Com ens poden presentar una ecologia política en forma d’imatge? Aquesta ponència tractarà aquestes qüestions a través de la comparació dels treballs del fotògraf canadenc Edward Burtynsky i la neozelandesa Joyce Campbell, posant un èmfasi especial en una sèrie de daguerreotips produïts per Campbell a l’Antàrtida l’any 2006.
Dijous 3 de novembre a les 19.00 h
La moda com a paradigma del quart paisatge
Emanuele Coccia
+ INFO
Presentació i moderació a càrrec de Federica Matelli
Presencial i online
El quart paisatge s’ha definit com la forma d’allò que ha estat suplantat: espais recreats i devastats, transformats en imatge pura. L’objectiu d’aquesta conferència és reflexionar sobre aquest tipus de paisatge des de l’exemple de la moda. Al capdavall, la moda és la pràctica del canvi en la forma de les realitats naturals (dels nostres cossos) fins que són recreades i transformades en altres imatges que van més enllà de l’oposició entre el que és artificial i el que és natural. Què significa pensar sobre el paisatge, és a dir, sobre la forma que els éssers vius s’atorguen els uns als altres, des de la perspectiva de la moda?
(Intervenció en italià amb traducció simultània al castellà)
Emanuele Coccia (Fermo, Italia, 1976) és professor associat a l’Escola d’Estudis Superiors en Ciències Socials (EHESS) de París. És autor de La vida sensible (Marea, 2011), La vida de las plantas (Miño y Dávila, 2017), Metamorfosis (Siruela, 2021) i Filosofia della casa (Einaudi, 2021). Els seus llibres s’han traduït a diversos idiomes. Ha dirigit nombrosos vídeos d’animació, com Quercus (2019, amb Formafantasma), Heaven in Matter (2021, amb Faye Formisano) i Portal of Mysteries (2022, amb Dotdotdot). El 2019 va col·laborar en l’exposició titulada Nous les Arbres (Nosaltres els arbres), presentada a la Fondation Cartier pour l’art contemporain de París.
Divendres 4 de novembre a les 19.00 h
L’acte d’enyorar. Projecte sobre desaparició de dones i feminicidis a Ciudad Juárez, Mèxic
Mayra Martell
+ INFO
Presentació i moderació a càrrec de Lurdes R. Basolí
Presencial i online
La conferència s’estructura com una cronologia basada en documents visuals generats durant disset anys a Ciudad Juárez (Mèxic), una de les fronteres més violentes del món, coneguda pels nombrosos casos de feminicidi que hi ha hagut des de la dècada del 1990. Fins a dia d’avui, l’autora ha documentat 172 casos de dones desaparegudes a través del registre dels seus espais i objectes personals. La investigació es planteja com una cartografia de la violència, una oposició entre mapa i territori que aquí interpel·la la connexió entre vestigi i dolor.
El projecte proposa una reconstrucció de la identitat de dones i nenes, en què la denúncia esdevé un acte de resiliència davant del terror que es viu en aquesta ciutat, el reflex d’una societat caduca, els crims de la qual no han deixat de succeir.
Mayra Martell (Ciudad Juárez, Chihuahua, 1979) ha desenvolupat el seu treball documental principalment en regions de l’Amèrica Llatina, entorn del tema de la desaparició forçada, els feminicidis i el tràfic de persones. El 2021 va obtenir el premi Ankaria Photo de la Fundación Ankaria de Madrid. El seu llibre Ciudad Juárez va ser publicat per l’editorial alemanya Seltmann + Söhne (2013). Actualment treballa a Sinaloa, Mèxic, en el tema del narcotràfic.
Dissabte 5 de novembre a les 12.00 h
ICONS
Jojakim Cortis i Adrian Sonderegger
+ INFO
Presentació i moderació a càrrec de Marta Dahó
Presencial i online
“A la sèrie fotogràfica Icons hem recreat, al nostre estudi, la fotografia històrica en forma de diorames tridimensionals. A continuació, les maquetes es fotografien i les imatges que en resulten són pràcticament iguals que les originals. La il·lusió, que sembla no tenir fissures, es desvirtua immediatament en introduir l’entorn de l’estudi i el rastre del procés de treball. Escenes que per si mateixes estan profundament gravades a la memòria col·lectiva (el foc a les torres bessones, la primera petjada de Buzz Aldrin a la Lluna, o el milicià caigut de Robert Capa) s’alcen sobre trípodes, caixes toves i tubs de pegament.”
“Icons és un homenatge a la història de la fotografia, però també una reflexió sobre com funciona aquest mitjà. En una època en què es fan servir els fets alternatius en massa llocs, les nostres imatges fomenten la reflexió sobre la fragilitat de la veritat en la fotografia, la relació entre autenticitat i construcció, com també sobre la importància del context i la perspectiva.”
(Intervenció en anglès amb traducció simultània al castellà)
Jojakim Cortis (Aachen, Alemanya, 1978) i Adrian Sonderegger (Bülach, Suiza, 1980) van començar a col·laborar l’any 2006 a la Universitat de les Arts de Zuric. Les seves fotografies s’han mostrat en nombroses exposicions arreu del món, entre d’altres al MET de Nova York, el Museum Folkwang d’Essen, Fotostiftung Schweiz, el Lianzhou Foto Festival a la Xina i el C/O Berlin. El seu llibre Double Take va ser publicat el 2018 a la Gran Bretanya (Thames & Hudson), Suïssa (Lars Müller Publisher) i el Japó (Seigensha).