Exposicions
Artropomorfismes. Assajos de sintonització invertebrada
Una exposició d’alfonso borragán (en col·laboració amb Ignacio Hernández, Carmen Borragán, Marco Loayza, Jonathan Loayza, Jaime Rodríguez, Carlos Condori Romero, Jhoh Alan Choquevillca, Jorge Pavisic, CREAT, José D. Gilgado, Ma. René Vacaflores, Claudia López i Elena Zahera) i Paula Bruna (en col·laboració amb Luis Palazzesi, Iván Pérez Lorenzo i Oriane Hidalgo), comissariada per Marta Dahó.
GRANOLLERS
Museu de Ciències Naturals de Granollers – Carrer Palaudàries, 102
Del 10 d’octubre al 24 de novembre
Horaris
De dimarts a dissabte de 16.00 a 19.00 h
Diumenge de 12.00 a 14.00 h
Què passa quan es deixen de subestimar altres espècies, quan les pretensions de superioritat humanes comencen a cedir davant de les capacitats extraordinàries d’altres éssers vius? Els treballs d’alfonso borragán i Paula Bruna, realitzats col·laborativament amb diversos investigadors entomòlegs i botànics, operen descol·locant-nos de la nostra posició fatalment antropocèntrica per sintonitzar amb allò que encara ens resulta imperceptible: altres escales de temps, altres ritmes, altres formes sensibles diferents de les humanes. L’exposició Artropomorfismes. Assajos de sintonització invertebrada proposa un exercici poètic i especulatiu, com també una sèrie de rituals propiciatoris, que sorgeixen del desig d’imaginar altres maneres de coexistència possibles. En aquest cas, amb alguns dels éssers vius respecte dels quals, malgrat la seva importància a l’ecosistema terrestre, sentim una distància més extrema, aquells amb què generalment preferim evitar tot contacte: els artròpodes.
alfonso borragán en col·laboració amb Marco Loayza, Jonathan Loayza, Ignacio Hernández i Jaime Rodríguez. Vertebra: Activador peregrinatorio de diplopoda. Bronze, pell humana perforada i feromones d’anadenobolus monilicornis. La Paz (Bolívia), 2024.
Paula Bruna en col·laboració amb Luis Palazzesi, Iván Pérez Lorenzo i Oriane Hidalgo. Noctes Achilleienses (Les nits d’Achillea), vídeo, 2023.
alfonso borragán
alfonso borragán (Santander, 1983). La pràctica d’alfonso borragán s’articula entre la investigació, la docència, els processos col·lectius i l’acció performativa. Explora i activa processos relacionals, físics i metafísics, amb la terra, generalment a través de processos col·lectius i accions col·lectives. La seva pràctica es manifesta dins la fragilitat dels processos col·lectius i l’efímer de l’acció, com una imatge latent en canvi constant. La seva obra ha estat descrita com un “vague momentum”, la instància crítica on es potencia la generació d’imatges.
Com a artista, tracta de canalitzar una experiència, construint situacions i dispositius que neixen per ser consumits i que intenten modificar la percepció de la realitat, interferir-la o expandir-la. Aquests es desenvolupen a un nivell simbiòtic amb els humans, mitjançant una correspondència que s’activa i desapareix amb ells. Les seves obres s’articulen com a part d’un sistema de relacions en procés.
Com a part de la seva metodologia de treball, activa llargs períodes de recerca relacionats amb el context. Construeix equips interdisciplinaris amb científics, antropòlegs, geòlegs, pagesos i altres sabers que amplien i desenvolupen diferents mirades durant aquests processos.
Paula Bruna
Paula Bruna (Barcelona, 1978) és doctora en Belles Arts (Universitat de Barcelona) i llicenciada i màster en Ciències Ambientals (Universitat Autònoma de Barcelona). Actualment és investigadora artística postdoctoral al Departament de biologia animal, biologia vegetal i ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, probablement l’única investigadora artística del nostre país a la plantilla d’un centre de recerca científica. La Paula també és professora al centre universitari BAU.
Com a ambientòloga i artista, investiga les relacions entre les societats humanes i el seu entorn ecològic des de perspectives no humanes, fent servir una combinació de fets científics, ficció especulativa i pràctiques artístiques. La seva hipòtesi principal és que explorar punts de vista diferents de l’antropocentrisme actual aporta coneixement, té efectes sobre la consciència ecològica i obre el ventall de possibles formes de convivència. En la seva investigació, la Paula utilitza una combinació de ficció especulativa basada en la ciència i les pràctiques artístiques per acostar-se a perspectives no humanes. Lluny de l’antropomorfització de l’altre, Paula Bruna reclama la necessitat de “desantropomorfitzar” la nostra societat per a una millor comprensió de l’entorn i de nosaltres mateixos com a part d’ell.
Marta Dahó
Marta Dahó (Milan, 1969) és comissària d’exposicions i docent. Doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, des del 1995 ha comissariat nombroses exposicions per a institucions i festivals de prestigi internacional com La Virreina, on ha presentat una àmplia exposició de Guido Guidi. Da zero (2021), PHESantander’20, en l’edició del qual va comissariar Deshacer, borrar, Activar de Jorge Yeregui, o la Fundació Mapfre, amb qui ha realitzat tres grans retrospectives dedicades a l’obra de Bleda i Rosa (2022), Stephen Shore ( 2014) i Graciela Iturbide (2009). A més de publicar nombrosos assaigs i articles per a diferents publicacions i catàlegs, ha editat el llibre Fotografía y exposición. Saberes cruzados (2022) que recull el cicle de conferències realitzat a KBr. Fundació MAPFRE. Des del 2006 compagina el comissariat amb la docència (UNIR, Idep, LCI i Elisava).
