Exposicions
Els ulls sense rostre
Exposició de Marina Planas
Biblioteca Roca Umbert
Carrer d’Enric Prat de la Riba, 77, 08401 Granollers, Barcelona
Del 19 d’octubre al 26 de novembre
Horaris
| Horaris habituals de la Biblioteca Roca Umbert |
Els ulls sense rostre és una pel·lícula de terror de 1960 dirigida per Georges Franju. Tracta sobre un cirurgià brillant i trasbalsat que rapta noies per tal d’utilitzar la seva pell per reconstruir el rostre i la bellesa de la seva filla, destrossada per un tràgic accident del qual ell se sent culpable. En aquest cas no és el metge qui diagnostica, sinó que és la bogeria que se n’apodera.
Durant les darreres dècades del segle xix, els científics van intentar explicar cada cop més les malalties psiquiàtriques i les disfuncions cognitives en termes de biologia defectuosa. Molts investigadors buscaven pistes a l’anatomia corporal externa mesurant i analitzant la forma del cos, la configuració del cap i els trets facials. L’auge de la fotografia va contribuir a aquests esforços, ja que les fotografies, no només permetien als científics documentar les proves. Malauradament, els científics que buscaven signes anatòmics sovint exageraven les seves troballes i els seus diagnòstics sovint no tenien evidència científica. Hi ha haver persones diagnosticades erròniament, tractades i fins i tot internades en institucions basant-se en un únic aspecte anatòmic i un símptoma.
Prenent com a referència les idees del moviment antipsiquiàtric promogut pels psiquiatres Francesc Tosquelles i Franz Fanon, que van promoure la teràpia institucional i la idea que el treball en comunitat al psiquiàtric ajudava a millorar l’estat emocional dels pacients, durant el projecte Els ulls sense rostre es va dur a terme una mediació amb el col·lectiu de salut mental en el qual es van intervenir una sèrie de cartes de visita de finals del segle xix. Es van mesurar els cranis i els trets fisonòmics de persones anònimes com a acció que rememora les pràctiques errònies que s’han dut a terme des de la institució psiquiàtrica en nom de la ciència.
Marina Planas
Marina Planas és artista visual, investigadora i activista cultural. El seu treball en línies generals gira al voltant de les fronteres entre art i vida, realitat i representació visual, ficció i memòria. Marina Planas, artista i neta de Josep Planas Muntanyà, impulsor de la imatge de la marca Espanya cap a l’exterior, custodia i treballa amb els materials d’un arxiu, fent una lectura contemporània de les imatges. El seu treball consisteix en una reflexió des d’una revisió històrica amb l’objectiu d’aprendre de l’ahir a través de les restes dels materials que ens en queden i com configuren la nostra relació amb el passat i la construcció del seu significat des del present. La seva idea és que el procés de la història és concebut com un sistema estructural d’interaccions i permutacions perpètues. Així, a mesura que la història canvia de significat, es desenvolupa també el significat de l’arxiu i aquest s’expandeix. Això reforça la idea de variació i de cos amb vida, inherents a l’arxiu. Prenent diverses idees teòriques, des de la mort de l’autor de Roland Barthes, a les translacions de Derrida, passant per idees benjaminianes, o de l’art relacional de Nicolás Bourriaud i l’emancipació de l’espectador de Jacques Rancière, durant aquests darrers deu anys, tota l’obra de Marina Planas es basa en l’Arxiu Planas.
Per tal d’intervenir i activar l’arxiu i la seva pràctica relacional, el 2017 va encetar l’Art Investigation Programme, al Centre de Recerca i Cultura Contemporània Casa Planas (que dirigeixi), fomentant així la creació contemporània relacional a través de la seva obra. En aquest programa ha col·laborat amb artistes com ara Joan Fontcuberta, Antoni Muntadas, Dora García i Pedro G Romero.
Les seves instal·lacions, vídeos i fotografies han estat exposades a Anthology Film Archive (Nyc), La Cigarreres (València), en el context de la Biennal de Venècia, al Centre d’Arts Santa Mònica (Barcelona), FRAC-Corse (França), al Museu Es Baluard (Palma), Just Mad (Madrid), Biennale Longueuil (Montreal), Galeria Mama (Rotterdam), Festival Internacional de Fotografia Cortona on the Move, entre d’altres.
Ha obtingut beques de recerca atorgades pels governs de les Illes Balears, el Quebec, el Regne Unit, Pilar Juncosa i Sotheby’s, i ha rebut encàrrecs de diferents institucions del món de l’art a escala nacional i internacional.
