En el món global, una era de la informació en la qual el flux comunicacional és central, vivim cada vegada més pendents de les xarxes, però la hiperconnectivitat, paradoxalment, provoca un efecte d’isolament que ens fa remetre al propi jo, tant en el pla psíquic com en el físic.

El cos esdevé llavors un territori de recerca en el qual reconeixem els altres que ens habiten i emergeix el desig de mostrar-nos com aquest altre ubic, alimentat per les possibilitats infinites que ofereixen les xarxes. Perquè en el paradigma de l’extimitat, la pantalla deixa de ser una imatge mirall per esdevenir un imaginari actiu fragmentat, canviant i plural, que ja no és una resistència reactiva a les fantasies del cos, sinó que es converteix en part d’un programa de fantasia per a explorar estats desconeguts.

Els artistes Teemu Mäki, Mengwen Cao, Isa Fontbona, Francesca Steele, Itziar Okariz i Ricardo Muñoz plantegen qüestions sobre identitat, ja sigui l’aspecte físic, l’orientació sexual, el gènere o les actituds socials així com els dubtes existencials als quals ens enfrontem en l’exercici diari de pensar-nos. Mostren aspectes de la intimitat, majoritàriament de caràcter autoreferencial, per portar l’imaginari al pla real en accions subversives que desafien els atributs que ens defineixen socialment.