La intervenció de Paula Bruna, en col·laboració amb l’Institut Botànic de Barcelona, es desenvolupa dins del projecte Plantocè (iniciat per l’artista el 2017). Plantocè és una investigació en la qual Bruna confronta el regne vegetal i la societat humana, posa en qüestió l’hegemonia de la nostra espècie i genera imatges que suggereixen un escenari posthumà.

Per a Bruna, davant la situació de crisi medioambiental cal repensar les relacions dels humans amb la resta del planeta, especialment amb els organismes vius, atenent a les seves realitats i no solament des d’una perspectiva d’aprofitament econòmic o de servei per als humans. Per això Bruna ens convida a situar-nos en el “punt de vida” de les plantes i, des d’allà, girar la mirada cap a la nostra societat. Aquesta re-visió des d’una mirada aliena posa en evidència les ficcions que impregnen i limiten el pensament occidental, com ara el supremacisme, el colonialisme, el sexisme, o el binarisme.

Al festival Panoràmic Bruna presenta dos treballs realitzats en el marc d’aquest projecte:

Desitjar com a immortals (vídeo)

La planta cruel (Araujia sericifera) està considerada una espècie invasora a les nostres latituds. Originària d’Argentina, es va expandir per Europa a partir del seu comerç per decorar jardins. El relat de la planta cruel a occident parla de desig i de rebuig, de possessió i de rebel·lió, de culpa i de càstig per no sotmetre’s al control dels humans. La seva història té tots els ingredients d’una pel·lícula de cinema noir on ella, la planta, tindria el paper de femme fatale.
A partir de les llavors de la planta cruel, i entrellaçant la història d’aquesta planta amb els records personals de l’artista, el video transcorre pel vessant atractiu i perillós del desig i, des de l’altre punt de vista, per l’exhuberant rebel·lia i la submissió d’allò desitjat.

Una dansa moderna (instal·lació)

La Araujia sericifera és una planta amb dues personalitats botàniques: A Amèrica del Sud rep el nom de Jazmín de Tucumán, i és una planta nativa molt apreciada per ser l’hàbitat de la papallona monarca. En canvi a les nostres latituds se la coneix més com a Planta cruel i està considerada una invasora molt agressiva. Aquest relat sobre dues identitats radicalment oposades dipositades en una mateixa planta recorda a la història de Dr. Jekyll i Mr. Hyde (Robert Louis Stevenson, 1886).

Coneguda com Mala madre o Madre de millones, la Kalanchoe x houghtonii és fruit d’un creuament artificial portat a terme als anys ’30 per un jardiner que buscava una planta més maca i més resistent. Justament aquestes característiques l’han portat a ser catalogada com a una de les espècies invasores amb major poder d’expansió que desencadena catàstrofes ecològiques. El relat de la Madre de millones presenta similituds amb el monstre de Frankenstein (Mary Shelley, 1818), una criatura creada per un humà irresponsable que acaba sent perseguida.

A «Una dansa moderna», les versions vegetals de Mr. Hyde i Frankenstein escenifiquen un ball modern; una dansa de phyto-monstres creats per la modernitat fruit del nostre desig sense límits de possessió i de control; una coreografia de zombies del post-antropocè que mostren la seva superioritat envers els humans amb un moviment suau d’una tendresa amenaçant.

El conjunt del projecte es podrà veure a diversos llocs de la ciutat:

Lloc: Fundació Foto Colectania. Del 21 al 23 d’octubre. Desitjar com a immortals

–

Lloc: Grisart. Del 20 d’octubre al 27 de Novembre. Una dansa moderna i Desitjar com a immortals

–

Lloc: Institut Botànic de Barcelona. Del 20 d’octubre al 27 de Novembre. Audiovisual sobre el procés de treball. 16 de novembre a les 19h Presentació del projecte i conversa entre Paula Bruna i Mercè Alsina

–

Obres realitzades amb la col·laboració de l’Institut Botànic de Barcelona, Cultivamos Cultura, museo MEIAC Badajoz, Ana Lorente, Juan Antonio Cerezuela, Llapispanc.