Exposicions
Open Panoràmic
Exposició comissariada per Federica Matelli
La capella – Escola Massana
Plaça de Gardunya, 9, 08001, Barcelona
Del 19 d’octubre al 26 de novembre
Horaris
| dilluns | 8:00-21:30 |
| dimarts | 8:00-21:30 |
| dimecres | 8:00-21:30 |
| dijous | 8:00-21:30 |
| divendres | 8:00-21:30 |
El Festival Panoràmic compta amb l’Open Panoràmic, una convocatòria artística dedicada a autors nacionals i a obres en format audiovisual basades en fotografies, vídeos, textos, infografies, webdocs o la hibridació d’algunes d’aquestes tècniques. Les obres presentades poden tenir caràcter documental o experimental o bé ser un assaig visual. Aquesta edició de l’Open Panoràmic estarà coordinada per la curadora Federica Matelli.
Federica Matelli
Comissària
La curadora Federica Matelli és la coordinadora de la convocatòria Open Panoràmic 2023. Investigadora, professora i curadora independent, Federica Matelli és doctora en teoria i història de l´art contemporani per la Universitat de Barcelona (programa de doctorat de Societat i Cultura). La seva investigació se centra en l’estudi del concepte de la quotidianitat en relació amb la societat contemporània i l’art, amb especial atenció al període entre els anys 1980 i 2014.
Esto no es un simulacro
De Cecilia Hernández
Esto no es un simulacro (2022) és una obra de vídeo que parteix de l’apropiació i la intervenció d’arxiu fotogràfic, per tal de dur a terme una narrativa especulativa al voltant de la imatge digital, la identitat i la presència del cos inscrit en portals de cartografies web.
Cecilia Hernández és una artista multidisciplinària emergent resident a Bilbao. La seva producció artística es nodreix de la performativitat i s’articula al voltant del concepte de dispositiu.
Prèviament, ha treballat sobre allò relacional al món postinternet, la identitat, el digital, centrant-se especialment en les ramificacions i les aplicacions contemporànies del control.
Mirror, mirror on the web
De Edurne Herrnán
Cada cop hi ha més joves que demanen als cirurgians un resultat similar al del seu propi filtre a les xarxes socials. Les xarxes modifiquen la nostra autopercepció, augmenten la comparació i ens fan més (auto)crítics. S’estan creant unes expectatives irreals.
Edurne Herrán és llicenciada en Belles Arts (UPV-EHU, Bilbao / Escultura a la KBW, Berlín) i ha realitzat diversos mestratges. La seva obra té una connexió directa amb la quotidianitat, trobada i comunicació entre els individus.
Monstrum
De Jordi Cabestany
MONSTRUM, una reflexió estètica sobre la representació dels rostres i els cossos en la societat contemporània. Tecnologies de l’artifici, noves intel·ligències, cànons col·lectius, consciències individuals, algoritmes en xarxa, deformació de malles digitals, virtualitat vs realitat, ètica i estètica… En definitiva, la bellesa de l’horror contemporani.
Jordi Cabestany és realitzador audiovisual, llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona amb postgraus en Fotografia Cinematogràfica a l’ESCAC i Vídeo Digital a l’UPF. També és operador, creador de continguts, artista plàstic i visual.
Te amo. Yo tampoco.
De Lucía Morón
Avui una màquina pot interpretar i anticipar-se a allò que nosaltres no podem percebre ni predir. Fa cinquanta anys no podia fer-ho. Tot i això, es van crear mètodes per reconèixer un criminal, per estudiar i entendre la “histèria” femenina. Ningú, però, es va ocupar de prevenir un fracàs matrimonial.
Què passaria si haguéssim utilitzat aquests mètodes per analitzar fotografies d’arxius familiars de casaments? Si poguéssim detectar faccions repetitives que ens pronostiquen un amor fallit o una solteria incurable? I si l’únic crim és l’assassinat d’un amor romàntic?
Lucía Morón va néixer a Buenos Aires, a l’Argentina. És artista visual, arquitecta i docent. El 2022 va exercir com a comissària de l’Exposició de Fotollibres Llatinoamericans del Festival Panoràmic i va ser seleccionada com a artista resident al Castell de Montjuïc. Actualment, els seus projectes vinculen la fotografia amb el collage, el dibuix, l’escriptura i l’arxiu familiar.
El valor
De Marijo Ribas
El valor és un diàleg amb diferents aplicacions i plataformes d’AI sobre cares, herència, genètica i fitxer familiar. Les respostes, tant el disseny d’imatge com el desenvolupament de text, han evidenciat les lògiques racistes i classistes de les IA.
Marijo Ribas és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Des del 2003 ha participat en exposicions i projectes col·lectius a espais públics i privats com Frac Corse, Ruse Gallery, Spazju Kreattiv de Malta, Círculo de Bellas Artes de Madrid, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, LABoral Centro de Arte, etc.
Constel·lacions
De Xavi Carrión
El projecte és un estudi del rostre humà, una reflexió sobre els sistemes de reconeixement facial, sobre la privadesa i la llibertat individual. També sobre la tecnologia i les seves aplicacions a l’art contemporani, i sobre els conceptes d’autoria o apropiació.
Format a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya en l’àmbit de la fotografia de creació i reflexió, Xavi Carrión s’interessa per l’estudi de la ciutat i el paisatge i de les empremtes que deixa l’ésser humà al territori. També li interessa indagar en el paisatge personal, en com ens relacionem amb nosaltres mateixos a través dels nostres somnis, les nostres experiències, la nostra família i el nostre entorn.
