Un retrat robot o _spoken portrait_ en anglès (“retrat parlat”) és una reconstrucció gràfica dels trets facials d’una persona, que s’elabora a partir de la descripció d’algú que la coneix. Aquesta tècnica forense s’utilitza des de la dècada de 1950 per ajudar a identificar delinqüents o persones desaparegudes. Tot i que en l’actualitat hi ha programes informàtics que faciliten la mateixa tasca, sovint la policia, en aquest cas els Mossos d’Esquadra, continua preferint l’habilitat d’un dibuixant que interpreta testimonis orals. Per una teoria de l’art, el retrat robot implica el procés invers de l’ècfrasi, que consisteix a traduir una imatge en paraules. Per a la semiologia, mostra tant la fluïdesa com la fricció entre informació verbal i visual. I per a la història de les tecnologies de la imatge, constitueix un precedent dels dispositius generatius “_text to image_” d’intel·ligència artificial, on el _prompt_ substitueix les instruccions del testimoni i l’algoritme al dibuixant.