L’augment de la capacitat de computació i l’ús de xarxes neuronals convolucionals (CNN – Convolutional Neural Networks, una classe de xarxa neuronal profunda comunament aplicada en l’anàlisi d’imatges) han afavorit i accelerat el desenvolupament de nous escenaris que possibiliten l’accés a grans quantitats d’imatges.

Les exposicions “Revolutionary Arkive: The eye-machine is watching” (2018) I “Mnemosyne 2.0: Cartografies computacionals de la memòria visual” (2019) de Pilar Rosado, apunten a l’íntima interrelació entre la producció d’imatges, la iconicitat i la cultura. La genealogia d’aquests interessos es remunta a l’historiador de l’art I la cultura Aby Warburg (1866-1929) qui, amb el seu Atles Mnemosyne, format per una col·lecció d’imatges i escàs text, pretenia narrar la història de la memòria de la civilització europea, considerant que les imatges per si mateixes i en la seva relació mútua generen un espai de pensament. En aquest sentit, les instal·lacions es poden veure com un exercici de reposicionament de les idees de Warburg utilitzant eines de segle XXI (CNN, ResNet-50 i algoritmes com t-SNE) amb l’objectiu d’ampliar el debat sobre les nocions de patrimoni visual col·lectiu i el seu paper en la cultura. A les exposicions presentades, la possibilitat d’abastar el contingut visual total d’una col·lecció ens permet considerar una informació a la qual no tindríem accés analitzant només les parts, a més, s’estableix un diàleg de cocreació en què se superposen els estereotips visuals de l’autora amb els patrons visuals que detecta l’algoritme en els grans grups de fotografies analitzats. Aquestes metodologies, que anticipen els arxius fotogràfics del futur, ens obren noves vies per al diàleg amb el passat i prometen il·luminar molts aspectes de la història i evolució de les imatges.