Exposicions

Vella Bellesa, Nova Mirada

Exposició d’Àlvar Calvet comissariada per Mercè Alsina

Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya
Carrer de les Egipcíaques, 15, 08001 Barcelona

Del 19 d’octubre al 26 de novembre 2023

Horaris
Tot el dia (exteriors)

Els cànons de bellesa estan estretament vinculats al context social i cultural, i són les ideologies dominants de cada època les que han marcat els models que cal seguir a base de reiterar la norma i imposar-la. Però, com observa Judith Butler, el mateix terme que ens podria aniquilar esdevé un espai de resistència, la possibilitat d’una significació social i política efectiva. A Vella bellesa, nova mirada”, Àlvar Calvet revisa el concepte de bellesa projectant disrupcions a la norma establerta des de mirades dissidents per fer escac a l’estereotip, ja que, com afirmava Roland Barthes, per trencar el costum cal trencar primer l’estereotip, l’abús que hi ha al darrere de tota regla, l’encadenament que suposa tota màxima.

En els seus projectes, Calvet persegueix afeblir l’estereotip i introduir-hi variants a través de la interacció amb les audiències i també amb la col·laboració de col·lectius minoritaris i/o marginals. En aquesta ocasió, se centra en el rostre per indagar nous conceptes, per explorar alternatives, per proposar altres mirades a les imposades des del cànon. Proposa a tres persones de diferents col·lectius que triïn alguns retrats a partir d’un conjunt d’imatges de rostres del passat en diferents contextos, que formen part de l’Arxiu Etnogràfic de Catalunya. Una persona migrant sense papers, una persona empresonada i una persona trans fan la selecció i l’argumenten. En aquesta argumentació hi té molt de pes la realitat i el context que viuen aquestes persones i ens aproximen a rostres amb els quals connecten per motius diversos, siguin estètics, culturals, emocionals o d’altres. La seva realitat diversa ens enfronta al nostre context i ens fa conscients de la nostra posició a l’escaquer social. Amb aquest gest, de caràcter polític, l’artista posa en relleu el sistema opressiu que monopolitza la nostra mirada i ens fa vulnerables. És un gest de resistència que ens mostra la condició de la nostra mirada colonitzada.

Àlvar Calvet

Àlvar Calvet, tarragoní nascut a Tremp l’any 1965, llicenciat en Belles Arts per la UB, artista multidisciplinar de mirada pictòrica i pedagògica. Les seves propostes expositives s’inicien amb una preocupació sobre el paper que ha de tenir l’espectador a les que seguiran propostes centrades en contextos socials per a donar visibilitat a col·lectius amb risc d’exclusió: persones trans, professionals del sexe, malalts d’esquizofrènia o persones cegues han estat referents en els que ha centrat alguns dels seus treballs. Les qüestions polítiques i de protesta han ocupat també part del seu treball, com a la seva última exposició col·lectiva a Pamplona El triunfo del miedo. La defensa de la natura forma part del seu credo artístic, com a Volem lo riu viu de Manresa o a l’Església i Antic Forn de pa de Cellers que li han permès obtenir el Primer Premi d’Art efímer XYZ d’Amposta.

Mercè Alsina

Mercè Alsina (Barcelona, 1966) és doctora en Història de l’Art, comissària independent i periodista. Té una llarga trajectòria en l’organització i gestió d’esdeveniments culturals i exposicions. Ha realitzat una extensa producció de materials periodístics per a premsa escrita i televisió, així com documentals.

Entre els temes de recerca que ha investigat destaquen l’impacte de la globalitat en les produccions artístiques i la seva circulació, qüestions d’identitat i representació històrica, materialisme especulatiu i la naturalesa dels objectes, el vídeo assaig com a pràctica de resistència, entre d’altres. És membre de l’Associació Catalana i Internacional de Crítics d’Art (ACCA i AICA) des del 1990. Entre 2003 i 2015 va ser membre de la junta directiva de la secció catalana com a secretària. Des del 2019 és assessora i forma part de l’equip de programació del festival de cinema, fotografia i nous mitjans Panoràmic (Barcelona/Granollers). Des del 2017 és co-comissària del cicle d’art contemporani santcorneliarts, a la Capella de Sant Corneli, Museu de Cardedeu.