Cem A.

Cem A. és un artista amb formació en antropologia. És conegut per dirigir la pàgina de mems d’art @freeze_magazine i per les seves instal·lacions in situ. La seva obra explora temes com la viralitat i la performativitat, sovint a través de projectes col·laboratius.

Les exposicions individuals, performances i intervencions de Cem A. han estat incloses en espais com la Kunstsammlung NRW-K21, el Barbican Centre, el ZKM Karlsruhe, la Berlinische Galerie, el Louisiana Museum i el Museum Wiesbaden. La seva obra també ha estat exposada a la Documenta Fifteen, la Galeria d’Art Modern d’Istanbul, la Biennal Klima de Viena, la Biennal de Friburg, la Künstlerhaus Bethanien i la XIV Biennal de Joves Artistes del Museu d’Art Contemporani de Skopje. Ha impartit conferències al Royal College of Art de Londres, al HEAD de Ginebra, a l’Acadèmia Reial de Belles Arts de Gant, al Pratt Institute de Nova York, a la Universität der Künste de Berlín i a l’HDK Valand de Göteborg.

Nadira Aklouche-Laggoune

Nadira Aklouche-Laggoune (Alger) és comissària d’exposicions, crítica d’art i investigadora. Llicenciada en Arts Dramàtiques pel Conservatori Superior d’Alger i màster en Crítica Audiovisual i Teoria de l’Art per l’Institut Superior d’Arts Visuals de Kíiv, va ser professora a l’Escola Superior de Belles Arts d’Alger (1986-2020), on va impartir estètica i història de la imatge contemporània i va dirigir seminaris sobre art i suports audiovisuals.

Ha format part de jurats internacionals com l’AFAC, el FDATIC, i el Pictet Prize. Autora de nombrosos estudis sobre art algerià i dones artistes, ha comissariat exposicions a Algèria, Dakar i França. Entre el 2016 i el 2022 va dirigir el Museu d’Art Modern i Contemporani d’Alger, dinamitzant-ne la programació i la projecció internacional.

Mercè Alsina

Mercè Alsina (Barcelona, 1966) és doctora cum laude en Història de l’Art, curadora independent i periodista. Ha investigat temes com l’impacte de la globalitat en les produccions artístiques i la seva circulació, qüestions d’identitat i representació històrica, el materialisme especulatiu i la naturalesa dels objectes, el videoassaig com a pràctica de resistència, la fotografia crítica i la representació de la violència, o la relació entre l’escriptura i l’art, entre d’altres. Forma part de l’equip curatorial del festival Panoràmic des del 2020. Autora de l’assaig Massacre (2025). Premi ACCA 2024 a la millor programació expositiva d’art contemporani a Catalunya, atorgat per l’Associació Catalana de Crítics d’Art, per la programació del cicle «santcorneliarts(2)» a Cardedeu, que dirigeix amb l’artista Enric Maurí des del 2017.

Andrea Badia

L’obra d’Andrea Badia (nddr3) s’emmarca en el concepte de postnatura, en què la tecnologia i els processos orgànics es converteixen en eines per a la creació contemporània. La seva pràctica explora les tensions i els punts de trobada entre allò natural i allò digital, en un context d’hibridació creixent.

Integra programació creativa, impressió 3D i disseny generatiu per reinterpretar fenòmens propis dels ecosistemes naturals. Aquest enfocament permet abordar qüestions com la crisi ecològica, l’impacte de les tecnologies emergents o les noves formes d’interacció entre espècies. Els seus projectes generen experiències immersives que desdibuixen els límits entre allò físic i allò virtual, i qüestionen les nocions tradicionals de «natural» i «artificial».

Tewa Barnosa

Tewa Barnosa (1998) és una artista interdisciplinària i productora cultural que desenvolupa la seva pràctica entre Trípoli i Amsterdam. El seu treball inclou les arts visuals, els mitjans temporals, la performance, la recerca pedagògica i la col·laboració curatorial. Basada en l’observació crítica i en la interpretació del coneixement a partir de la recerca, explora narratives històriques i polítiques amb un interès particular pel llenguatge i per modes de comunicació i existència anticolonials.

En la seva pràctica, contextualitza imatges, sons i objectes, alhora que investiga arxius de guerra, la literatura oral líbia i amaziga, la ficció i les mitologies. Les seves obres posen en evidència l’alienació humana i les turbulències socioecològiques, en diàleg amb nocions de la guerra contemporània i violacions dels mitjans cognitius i culturals de resistència. D’aquesta manera, el seu treball no només s’inscriu en el terreny artístic, sinó que també obre un espai de reflexió crítica sobre la memòria, la identitat i els mecanismes de poder en les societats actuals.

Ghyzlène Boukaïla

Nascuda a Alger el 1993, Ghyzlène viu i treballa en aquesta ciutat. La seva pràctica visual i fílmica explora les fronteres poroses entre la realitat i la ficció. Entre la ficció especulativa i els dispositius immersius, la seva obra explora territoris liminars: llocs d’espera, trànsit i anonimat com a centres actius de memòria i resistència. A partir de la investigació documental arrelada en narratives postcolonials i antropocèntriques, Ghyzlène desenvolupa formes fragmentades que permeten el sorgiment de noves lectures de la realitat.

La seva obra s’ha presentat a l’Institut del Món Àrab, el Festival de Cinema de Tampere (Finlàndia), a les Trobades Internacionals París/Berlín, a la Biennal d’Art Contemporani Jaou (Tunísia) i al 100 % de La Villette, entre d’altres.

İrem Günaydın

İrem Günaydın és una artista resident a Istanbul. La seva obra es desenvolupa a través de l’escriptura com a eina especulativa i paraficcional, explorant les condicions de la creació artística en interactuar amb els límits de la narrativa, la forma i la memòria institucional. Oscil·lant entre gestos textuals i espacials, treballa a través de diversos mitjans per construir infraestructures estètiques que investiguen allò descartat, suplementari, mal arxivat o mal interpretat.

L’obra de Günaydın sovint es troba en estats d’adjacència: escriptura i escultura, arxiu i excavació, motlle i monument, figura i ombra. Interactua amb i mitjançant les mancances dels sistemes de coneixement, oferint no un tancament, sinó una desorientació acuradament construïda. Allò que queda després de la història, després de l’art, després de l’autoria, és on comença la seva obra.

Elia Kalogianni

Elia Kalogianni (Atenes, 1995) és una artista i cineasta interdisciplinària resident entre Amsterdam i Atenes. La seva pràctica explora temes que van des de la tradició i les seves representacions mnemotècniques fins a les dinàmiques de poder i la vigilància dins dels marcs psicosocials contemporanis. Treballant amb cinema, instal·lacions espacials, gestos audiovisuals i escultòrics, assajos d’imatge en moviment i fotografia, Kalogianni investiga les fronteres fluïdes entre la realitat i la imaginació.

La seva obra s’ha presentat en institucions i espais com el Museu Stedelijk, la Biennal de Venècia (2024), Art Rotterdam, Galleria17, Muziekgebouw i el Teatre Internacional d’Amsterdam (ITA). Les seves pel·lícules s’han projectat i premiat en nombrosos festivals internacionals de cinema, com ara el Festival Internacional de Cinema de Rotterdam (IFFR), el Festival de Cinema dels Països Baixos (NFF) i el Setting Sun Film Festival (SSFF) de Melbourne. Va ser nominada als Premis de l’Acadèmia de Cinema Hel·lènica (2021) i va rebre una menció especial al Laboratori de Recerca Eye on Art, organitzat per l’Eye Filmmuseum (2019).

Ayça Okay

Ayça Okay és comissària i gestora cultural, membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA) de Turquia, del Comitè Internacional per a Museus i Col·leccions d’Art (CIMAM) i del Consell Internacional de Museus (ICOM). Les seves recerques en l’art contemporani parteixen d’una metodologia que combina un enfocament curatorial holístic amb l’intercanvi intel·lectual, cosa que potencia col·laboracions sostenibles a les regions europea i de l’Àsia occidental i del nord d’Àfrica. 

Des del 2018 ha comissariat exposicions i projectes de col·lecció per a institucions com el Museu BAKSI, Loop Barcelona, ​​Borusan Contemporary, Contemporary Istanbul Foundation, Zico House Beirut, Performistanbul, Scope Berlin i Vorfluter Projektraum, a més de dirigir encàrrecs culturals per a Turkish Airlines, SANKO i QNB Finansbank. Internacionalment, ha participat a l’Oslo Open International Curators Visit Program i al Museu Nacional d’Art Contemporani (EMST) d’Atenes i va ser finalista del Crack International Art Camp de Bangladesh.

Douraïd Souissi

El fotògraf i artista visual tunisià Douraïd Souissi fa retrats de gran format que mostren joves marginats, a la deriva en un silenci fosc, buit i vast, donant l’esquena a la càmera, al món i a les falses promeses de tots dos. Amb subtilesa, explora les esperances i les frustracions de la revolució i la fragilitat de l’individu en societats en transformació accelerada, i evoca temes universals com la injustícia, l’alienació, l’exili, la llibertat, la identitat, la masculinitat i el paper de les imatges.

En un món regit per l’individualisme, la cobdícia, la tecnologia i el conflicte, les seves obres busquen tornar la fe en la humilitat i l’amor necessaris perquè els éssers humans es puguin comprendre entre si. Ens conviden a mirar la urgència espiritual de reconèixer i salvaguardar la dignitat de l’altre.

Merve Ünsal

Merve Ünsal és artista i viu a Istanbul. La seva pràctica s’articula al voltant de mètodes d’atenció i escolta, treballant amb fotografia, vídeo, ràdio, so, performance i instal·lacions específiques per a l’espai. Ha presentat la seva obra en diversos contextos internacionals, sovint en iniciatives impulsades per artistes en ciutats com Beirut, Berlín, el Caire, Nova Delhi o Toronto.

Ha participat en programes de residència artística gràcies al suport d’institucions com Delfina Foundation (Londres), Praksis (Oslo), Fogo Island Arts, Art Metropole (Toronto) i la Universitat de Delaware (Lewes). A més, és editora fundadora de m-est.org, una plataforma centrada en artistes.

Claudio Zulián

Claudio Zulián és artista visual i sonor, cineasta, músic i escriptor. Nascut a Itàlia, actualment resideix a Barcelona. Doctor en Estètica, Ciència i Tecnologia de les Arts per la Universitat de París-Saint Denis, ha impartit docència en diverses universitats i ha desenvolupat una àmplia trajectòria internacional tant en l’àmbit de les arts visuals com en el cinematogràfic. 

Entre les seves exposicions recents destaquen «Vidas», al Centre Gallec d’Art Contemporani de Santiago de Compostel·la (2022), «Historias del futuro», al Jeu de Paume de París (2013), «Piel de serpiente», a la galeria Estrany-de la Mota Art Advisors (2023), i «Hard Time & Animals», a la Galeria Freijo de Madrid (2024). El seu darrer documental, Constel·lació Portabella, va ser seleccionat a la Mostra de Venècia (2024) i a la Seminci de Valladolid.