El film still, o la foto fixa o imatge promocional d’una pel·lícula, ha tingut una evident influència en l’art contemporani, ja que ha revitalitzat la tradició dels tableaux vivants a la vegada que l’ha subvertit, perquè és en el film still on els tableaux vivants buscaven dignificar la fotografia per apropar-la a l’escenografia teatral i a la pintura, per petrificar l’instant.

La fotografia contemporània, en acostar-se al film still, busca en la imatge fixa una mena de narració, o una sensació, que ens mou a imaginar què ha passat abans o què succeirà tot seguit, i que proporciona a la ment de l’espectador “imatges” dins la imatge, que fan d’aquestes fotografies quelcom molt allunyat de la pintura i proper, en canvi, a la instantània.