Desprotegida davant els fenòmens de la naturalesa i els fets de la història, la humanitat sempre ha intentat predir el futur, basant-se en estructures de repetició o esdeveniments únics, impredictibles.

La incertesa, però, travessa tots els àmbits de la vida i del coneixement i en deriven aspectes com el risc, les prediccions, les previsions, els pronòstics o l’atzar. De fet, l’art sempre s’ha mogut en el terreny de la incertesa, desafiant la representació de la realitat, projectant futurs possibles i escapant del determinisme de les veritats absolutes. Precisament la fascinació per l’atzar, voluntari i imprevisible alhora, controlat o lliurat a l‘accident, sempre ha tingut un lloc en el procés creatiu. En aquest context, l’atzar retroba la realitat, no per revelar-ne el significat sinó per desafiar les normes que condicionen la percepció i plantejar un punt zero, un recomençament perpetu. Avui, el volum, la velocitat i la diversitat que aporten les dades massives (big data) inauguren un nou escenari per avançar el futur i poder-hi intervenir.