Mesurar el rostre, llegir-lo i desxifrar-lo. Els recents i controvertits sistemes de reconeixement facial són la darrera expressió d’un anhel llargament conreat. En diferents èpoques la cerca ha tingut diferents objectius. Des de l’aparició de la fotografia, la temptació es va vestir d’afectivitat, d’halo científic.

El rastre gràfic i artístic que ha deixat aquesta cerca, sovint plena de prejudicis, és extraordinari. Aquest llegat continua inspirant representacions del rostre i del cos humà, com a mapa, paisatge, conflicte, relat i superfície. Aquesta és una proposta per retornar al rostre des de la fotografia i l’audiovisual contemporani, fonamental per les possibilitats actuals per a l’autorepresentació, però també per les tecnologies que han fet del mateix rostre una eina de control i reconeixement. La tecnologia, quirúrgica o digital, permet avui explorar la mutabilitat d’una frontera, la cara, fins ara permanent.

Si el passat del rostre com a motiu visual és monumental, de Lombroso o Charcot al primer pla cinematogràfic, el present no ho és menys. Dispositius (mòbils, webcams), programes (Deep Fake, IA) i pràctiques continuen estressant les possibilitats expressives del rostre i desplegant noves maneres d’entendre-ho.

Localitzacions de les exposicions