GUIA EDUCATIVA PER A CENTRES D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA I BATXILLERAT

Panoràmic és el festival que explora les cultures visuals contemporànies en tota la seva amplitud, des de la fotografia i el cinema fins a les pràctiques audiovisuals, digitals i experimentals. Des d’aquesta aposta per l’obertura i la transdisciplinarietat, el festival impulsa la recerca de nous llenguatges i narratives, alhora que promou el diàleg entre públics diferents a través de rutes, tallers, visites dinamitzades i altres dispositius pedagògics.

L’eix temàtic d’aquesta edició, Cremar de desig, parteix de la idea que les imatges no són només representacions del món, sinó el resultat d’un impuls persistent de la mirada. Des del desig de conservar la llum fins a la necessitat de comprendre, imaginar o qüestionar la realitat, la cultura visual ha estat, durant més de dos-cents anys, una manera de donar forma al que veiem i també al que desitgem veure.

En un context saturat d’imatges i definit per la velocitat dels canvis tecnològics i socials, proposem explorar aquesta tensió entre el desig de mirar i la manera com les imatges modelen la nostra experiència del món. No es tracta d’aturar el temps, sinó d’obrir espais d’atenció on la percepció pugui interrogar-se.

Per això, els dispositius educatius d’enguany s’han dissenyat com a experiències d’exploració i pensament actiu, on els públics joves poden acostar-se a les pràctiques artístiques des d’una metodologia participativa. Aquestes propostes s’organitzen en formats diversos i adaptables segons les necessitats dels centres educatius, amb l’objectiu de generar una relació més conscient amb les imatges, el desig que les impulsa i el paper que prenen en la construcció del nostre present.

Els tallers educatius pràctics, a Granollers, Terrassa, Barcelona i Vic, són adaptables a cada grup i centre educatiu i tenen una durada de 90 minuts. Les modalitats de visita proposades són itineraris orientatius basats en els eixos conceptuals del festival. Les rutes poden adaptar-se als interessos de cada grup, als espais disponibles i a les necessitats horàries del centre educatiu. La proposta final es defineix de manera conjunta entre el festival i l’escola o institut. Es recomana combinar més d’una ruta o taller per enriquir l’experiència educativa.

Per a qualsevol dubte, consulta o inscripció, podeu contactar amb: educacio@festivalpanoramic.cat

TALLER A

IMATGE I IDENTITAT:

Com ens representem?

Vivim envoltats d’imatges de nosaltres mateixos. Fotografies, stories, selfies i reels formen part de la manera com ens relacionem amb els altres i com construïm la nostra identitat. Però fins a quin punt aquestes imatges ens representen? I què decidim mostrar —o ocultar— quan ens convertim en la nostra pròpia imatge?

Aquest taller proposa una exploració crítica de l’autorepresentació en la cultura visual contemporània. A partir de referents artístics, d’imatges vinculades al festival i del qüestionament de les pràctiques quotidianes, l’alumnat reflexionarà sobre conceptes com l’autenticitat, la posada en escena o la identitat com una construcció canviant i performativa. La proposta pràctica culmina amb la creació d’un autoretrat expandit que no busca simplement descriure qui som, sinó pensar com ens construïm visualment i quina relació existeix entre la imatge que projectem i la que imaginem de nosaltres mateixos.

TALLER B

IMATGE I PODER:

Qui mira i qui és mirat?

Les imatges no només mostren el món: també l’ordenen, el classifiquen i decideixen què es fa visible i què queda fora de camp. Cada imatge implica una mirada, i tota mirada comporta una manera de posicionar-se envers la realitat.

Aquest taller planteja una aproximació crítica a la dimensió política de les imatges. A través de l’anàlisi de fotografies, relats visuals i referents contemporanis, l’alumnat explorarà com les imatges poden construir estereotips, generar relats dominants o qüestionar estructures de poder. La proposta pràctica convida a experimentar amb la producció visual com una forma d’intervenció social, entenent la imatge no com un reflex neutral del món, sinó com un espai de disputa simbòlica des del qual imaginar altres formes de representació.

TALLER C

IMATGE I VERITAT:

Podem creure en allò que veiem?

Durant molt de temps, la fotografia es va entendre com una prova de realitat. Però què succeeix quan es normalitza que les imatges siguin manipulades, descontextualitzades o, fins i tot, generades artificialment? Avui podem continuar confiant en el que veiem?

Aquest taller proposa investigar la relació entre imatge i veritat en el context contemporani. A partir d’exemples de fotografia documental, xarxes socials, cultura digital i intel·ligència artificial, l’alumnat reflexionarà sobre els mecanismes que fan que una imatge sembli creïble i sobre com es construeixen els efectes de versemblança. La part pràctica introdueix processos de manipulació i creació d’imatges per experimentar com una mateixa realitat pot generar múltiples interpretacions, desenvolupant eines de lectura crítica davant l’allau visual que defineix el nostre present.

TALLER D

IMATGE I DESIG:

Per què necessitem les imatges?

Per què sentim la necessitat de fotografiar, guardar o compartir imatges? Què busquem realment quan mirem? Aquest taller parteix del nucli conceptual de Cremar de desig per entendre la imatge no només com una representació, sinó com una resposta a pulsions profundes de la mirada.

A través d’una aproximació més exploratòria i sensible, l’alumnat investigarà la dimensió emocional, simbòlica i cultural de les imatges: què intentem retenir quan fotografiem, quins records volem preservar o quins desitjos projectem sobre allò que és mirat. La proposta pràctica es desenvolupa com un procés de creació personal en què la imatge es converteix en una eina per pensar, recordar i relacionar-se amb el món, posant el focus en el procés creatiu com a espai potencial de descoberta.

RUTA 1

EL DESIG DE RECORDAR

Com sobreviu allò que desapareix a través de les imatges?

Granollers, 90-120 minuts.

Des dels seus inicis, la fotografia ha estat vinculada al desig de retenir allò que desapareix: persones, paisatges, moments o formes de vida. Però les imatges no només conserven records; també construeixen la manera com entenem el passat i allò que mereix ser recordat en el futur.

Aquesta ruta explora la fotografia com a arxiu emocional, social i històric, posant en diàleg àlbums familiars, fotografies vernaculars, fotollibres i pràctiques artístiques contemporànies vinculades a la memòria. Les exposicions conviden l’alumnat a reflexionar sobre com es construeix el relat històric a través de les imatges, quines experiències queden preservades i quines desapareixen fora de camp.

El recorregut permet treballar la relació entre memòria personal i memòria col·lectiva, així com entendre la fotografia més que com un document del passat, com una eina activa de construcció de la realitat.

Exposicions recomanades: Exposició de fotollibres a Nau Dents de Serra, Oscar Moya a La Rel, exposició patrimonial i històrica al Museu de Granollers, Miroslav Tichý al Museu de Granollers i exposició d’àlbums familiars al Mercat Municipal.

RUTA 2

EL DESIG D’IMAGINAR

Què passa quan la imatge deixa de representar per començar a crear?

Granollers, 90-120 minuts.

Les pràctiques artístiques audiovisuals, tals com la fotografia o el cinema, sovint s’han associat amb un principi representacional de la realitat. Però què passa quan les imatges abandonen aquesta funció indexal per convertir-se en espais d’experimentació, joc i inventiva?

Aquesta ruta recorre pràctiques artístiques que treballen amb l’error, l’apropiació, la manipulació i l’experimentació tècnica per explorar la imatge com a territori creatiu. Les exposicions mostren maneres alternatives de produir imatges, allunyades de la seva funció purament documental.

A través del recorregut, l’alumnat descobrirà que les imatges també poden generar mons imaginaris, alterar la percepció o qüestionar les formes convencionals de veure. La ruta fomenta una aproximació oberta als llenguatges visuals contemporanis i entén la creativitat com una forma de pensament.

Exposicions recomanades: Erik Kessels a Nau Dents de Serra, Playmodes a La Tèrmica, Paolo Gioli a l’Espai d’Arts, Eric Rondepierre i Wanda Hela Katz al Cinema Edison, i Miroslav Tichý al Museu de Granollers.

RUTA 3

EL DESIG DE VERITAT

Què es pot considerar avui una imatge “real”?

Granollers, 90-120 minuts.

Habitem un temps històric en què les imatges condicionen de forma inevitable la manera com entenem el món. I, tanmateix, en la seva circulació constant, aquestes han perdut la seva funció d’evidència de la realitat. Qui decideix què es mostra i com es construeixen els relats visuals que consumim cada dia? Hauríem de poder confiar en allò que veiem?

Aquesta ruta aborda la fotografia com a eina de testimoni, denúncia i construcció de realitat. Les exposicions seleccionades permeten reflexionar sobre la relació entre imatge i veritat, així com sobre la capacitat de les fotografies per generar impacte social, construir narratives determinades o manipular la percepció.

El recorregut convida l’alumnat a desenvolupar eines de lectura crítica davant les imatges contemporànies, entenent que tota fotografia implica una mirada, i per tant una selecció i posicionament davant del món.

Exposicions recomanades: Donna Ferrato a Nau Dents de Serra, Erik Kessels a Nau Dents de Serra, Oscar Moya a La Rel, Mireia Comas a GRA Jove, i Eric Rondepierre i Wanda Hela Katz al Cinema Edison.

RUTA 4

EL DESIG DE VEURE MÉS ENLLÀ

Quins mons poden existir només a través de les imatges?

Granollers, 90-120 minuts.

La fotografia va néixer del desig de capturar la llum i fer tangible allò que l’ull humà no podia retenir. Avui, les imatges continuen ampliant la nostra percepció del món, revelant fenòmens invisibles, dades científiques o experiències sensorials que, en certa manera, només persisteixen als dispositius visuals.

Aquesta ruta explora la imatge com una tecnologia d’expansió de la mirada. Les exposicions connecten art, ciència, llum i experimentació audiovisual per investigar noves formes de percebre i representar la realitat.

El recorregut ofereix una aproximació immersiva i interdisciplinària a la cultura visual contemporània, convidant l’alumnat a pensar les imatges no només com a representacions, sinó com a eines capaces de transformar la nostra experiència i ampliar els límits de la percepció.

Exposicions recomanades: Paolo Gioli a l’Espai d’Arts, Playmodes a La Tèrmica, Anna Rierola al Museu de Ciències Naturals, Miroslav Tichý al Museu de Granollers, i Josep Poblet a L’Adoberia.

RUTA 5

EL DESIG DE MEMÒRIA

Qui defineix què recorda un poble?

Terrassa, 60 minuts.

La memòria col·lectiva no és un relat fix ni una veritat neutral. La memòria és una construcció afectiva articulada mitjançant múltiples mirades, pràctiques i sistemes que participen, de manera sovint conflictiva, en la construcció de sentit del passat. Recordar és també triar, ordenar i, inevitablement, deixar fora.

Aquesta ruta parteix de la idea que la memòria no habita un únic lloc, sinó que es desplega entre els dispositius que organitzen allò que una societat considera digne de ser recordat. Hi ha records que es transmeten de manera viva, d’altres que es codifiquen en formes de coneixement, i d’altres que s’inscriuen en arxius que, mentre preserven, també delimiten allò que pot arribar fins a nosaltres.

A través del recorregut, l’alumnat descobrirà que no existeix una única versió del passat, sinó múltiples capes de memòria que conviuen, es contradiuen i es transformen mútuament. Així, la ruta convida a entendre el record com un espai en tensió, on allò que una societat és també es juga en allò que decideix conservar, reinterpretar o fer desaparèixer.

Exposicions recomanades: Leah Gordon a la Sala Muncunill, D.A. Restrepo a Amics de les Arts i Joventuts Musicals, i Pep Agut a l’Arxiu Municipal de Terrassa.

RUTA 6

EL DESIG DE REESCRIPTURA

Podem reinterpretar els relats instituïts?

Barcelona, 90-120 minuts.

Els arxius solen associar-se a la conservació del passat, però, avui, també esdevenen espais oberts a noves lectures. Cada document, fotografia o registre conté històries per a ser reinterpretades des del present, revelant significats que abans passaven desapercebuts.

Aquesta ruta explora l’arxiu com un territori capaç de generar noves preguntes sobre la història, el paisatge, la memòria, la identitat o la relació amb el món natural. Les exposicions proposen maneres diverses d’apropar-se als documents del passat, més que per confirmar relats establerts, per qüestionar-los, ampliar-los i imaginar altres formes d’explicar-los.

A través del recorregut, l’alumnat descobrirà que els arxius no són dipòsits neutrals d’informació, sinó construccions culturals que demanen ser revisades des de perspectives contemporànies. La ruta convida a entendre la recerca, l’observació i la interpretació com a eines capaces de transformar la manera com llegim les històries que heretem.

Exposicions recomanades: Marina Planas al Museu Marítim de Barcelona, Oscar Holloway a l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, Domènec al Centre Excursionista de Catalunya, Nathalie Rey a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, i Sylvie Bussières a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

VISITA

EL DESIG DE DESPLAÇAMENT

Pot una imatge canviar de sentit sense canviar de contingut?

Vic, 45 minuts.

Les imatges no són estructures fixes ni tancades, sinó sistemes fràgils de relacions. El que veiem no depèn només dels elements que les formen, sinó de com aquests elements s’organitzen i es connecten entre si. En aquest espai de relació, el sentit pot desplaçar-se, alterar-se o multiplicar-se… sense necessitat d’afegir ni eliminar res.

Aquesta visita proposa pensar la imatge com un material dúctil, en què un gest mínim pot generar una transformació radical. Reordenar és aquí una forma de lectura, una manera d’intervenir en allò que ja existeix per revelar-hi altres narratives possibles. La fotografia deixa de ser un registre estable del món, per convertir-se en un camp de tensió entre allò que veiem i interpretem.

A través d’aquest enfocament, l’alumnat descobrirà que la memòria visual no és lineal ni definitiva, sinó que pot ser desplaçada, recombinada i reinterpretada contínuament. El sentit de les imatges no es troba fixat en l’origen, sinó que es construeix en l’acte mateix de mirar.

Exposició recomanada: Kensuke Koike al Centre Cultural Joan Triadú.

Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.