Exposicions
Topografías de las memorias
Una instal·lació fruit del diàleg entre Mayoral de acero: destajo, de Sandra Rengifo amb la col·laboració de Kostas Tsanakas, i Maqueta entrenada, de Roc Parés, comissariada conjuntament per Roberta Bosco i Fernando Cuevas Ulitzsch
BARCELONA
Fundació Lluís Coromina
Espai Isern Dalmau – Carrer de Mallorca, 305
Del 24 d’octubre al 4 de gener de 2025
Horaris
Dimarts a divendres de 17.00 a 20.00 h
Dissabte de 10.00 a 13.00 h
Roc Parés i Sandra Rengifo, separats per un oceà i units per una imparable connexió mental, s’ajunten per segona vegada per crear una obra inèdita a partir de propostes ja presents (o latents). En aquesta ocasió conversen creativament a Topografías de las memorias, que es presentarà a l’Espai Isern Dalmau de la Fundació Lluís Coromina, a Barcelona, durant el festival Panoràmic (del 24 d’octubre de 2024 al 4 de gener de 2025). El projecte parteix del projecte fotogràfic, pictòric i instal·latiu Mayoral de acero: destajo, de Sandra Rengifo en col·laboració amb Kostas Tsanakas, i dialoga amb la instal·lació interactiva Maqueta entrenada, de Roc Parés. Amb aquesta col·laboració, creen una experiència a través d’imatges, sons, olors, assenyalen assenyalant les històries de les persones les veus de les quals han estat silenciades i ens conviden a reflexionar sobre memòria i pèrdua, ideals i decepcions. Aquest procés compta amb la curadoria compartida de Roberta Bosco i Fernando Cuevas Ulitzsch.
Roc Parés
Roc Parés Burguès (Ciutat de Mèxic, 1968) és artista investigador en comunicació interactiva. Compromès amb una cultura interdisciplinària, que defensa pel seu potencial emancipador, ha explorat les interseccions entre art, ciència, tecnologia i societat. La seva experimentació poètica i crítica amb els mitjans digitals ha estat exposada i publicada internacionalment. És doctor en Comunicació Audiovisual (UPF) i llicenciat en Belles Arts (UB). Creador artístic honorífic del Sistema Nacional de Creadors d’Art de FONCA (Mèxic).
Sandra Rengifo
Sandra Rengifo (Bogotá 1979) artista plàstica de l’Acadèmia Superior d’Arts de Bogotà i Magíster a Arts Visuals de la Universidad Nacional de Colombia. Actualment exerceix com a docent de la Pontificia Universidad Javeriana de Colombia, la Universidad Jorge Tadeo Lozano i la Universidad de los Andes, al mateix torn, també com a Directora d’Art per a dansa, vídeos i llargmetratges. Rengifo ha realitzat dissenys museogràfics, videoclips i projectes curatorials per a diversos artistes i entitats nacionals i internacionals. El seu treball com a artista audiovisual, fotògrafa i pintora ha estat exposat a diversos espais i esdeveniments com el Museo de Arte Moderno MAMBO, Museo de Arte Moderno de Medellín MAMM, Museo de Arte Contemporáneo de Bogotá, Museo La Tertulia a Cali, Cinemateca Distrital de Bogotá, el MAMU a Bogotá, el Festival de Cine L’ alternativa de Barcelona, Danish Film Institute, Festival del cine Panorama Colombia Berlin, Bienal de Artes Mediales a Alemanya Anhydrite, entre d’altres.
Guanyadora del Premi Nuevos Nombres Jóvenes Talentos de la Alianza Francesa 2010, Premio Arte Cámara 2015 y Premio de Creación Artista de Trayectoria Intermedia del Ministerio de Cultura de Colombia 2017, entre d’altres mencions d’honor.
Kostas Tsanakas
Kostas Tsanakas (Atenes, 1972) és fotògraf resident a Berlín. Va créixer en una ciutat petita, flagel·lada pel vent del nord i un conflicte ètnic de baixa intensitat. Un dia a la platja amb càmera a la mà, el seu pare li va mostrar què era un diafragma i què era un fragment de temps. Va estudiar pedagogia social a Alemanya, filologia àrab i ciències islàmiques a Espanya, ciències polítiques al Regne Unit, la República Txeca i Espanya, i interpretació de conferències a Grècia. Va treballar com a assistent social, professor d’alemany, traductor i intèrpret simultani, selector de música i bàrman. Les seves fotos han estat exposades a diversos esdeveniments a Alemanya, Colòmbia, Espanya, Estats Units, Grècia i Macedònia del Nord.
Roberta Bosco
Roberta Bosco és periodista, comissària d’exposicions, investigadora i professora, especialitzada en art contemporani, art electrònic i cultura digital. A partir de 1998 va escriure al diari El País,on durant 12 anys va tenir una secció setmanal sobre art i noves tecnologies. És corresponsal des d’Espanya de Il Giornale dell’Arte, la principal revista d’art italià i col·labora en nombroses publicacions. Ha comissariat diverses exposicions d’art digital a diverses institucions i museus (CCCB, Macba, DHub, Arts Santa Mònica, ARCOmadrid) i ha format part de nombrosos jurats. Entre els seus projectes destaquen: l’exposició Orígens en ISEA 2022, el 27è Simposi Internacional d’Art Electrònic, a Barcelona; Faces. Un diàleg entre la Col·lecció Es Baluard i la Col·lecció BEEP d’Art Electrònic a Es Baluard de Palma de Mallorca; l’exposició en procés i itinerant Donkijote.org al Laboral Centre d’Art i Creació Industrial de Gijón i Connexió Remota al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba), la primera exposició de net.art en un museu espanyol.
Fernando Cuevas Ulitzsch
Fernando Cuevas Ulitzsch És gestor cultural, curador i creador expert en connectar l’expressió estètica de l’experiència humana amb múltiples audiències. Com a generador d’audiències i comunitats, la seva experiència en programació musical, comissariat (musical i plàstic), comunicació estratègica i circulació amb comunitats acadèmiques i espais i audiències artístiques, li han permès liderar amb èxit processos de: rellançament d’espais i iniciatives culturals, disseny, gestió i execució de programació artística, musical i cultural, visibilitat comunicativa i relacions interinstitucionals.
Al llarg de la seva experiència professional, ha desenvolupat i exposat contínuament el seu treball artístic personal (fotografia, dibuix, escriptura, escultura i instal·lació), el qual ha estat presentat amb gran èxit a nombroses Galeries, Centres Culturals, Museus i universitats de Colòmbia i Europa , en més de 29 exposicions individuals i col·lectives. Els seus 26 anys de treball especialitzat poden posar molt de raonament en una experiència estètica, però l’alegria d’una comunitat, com la colombiana, en descobrir noves peces simfòniques joves i vibrants, o les profunditats d’un art llegat i oblidat, és el que l’impulsa i convida a créixer i perseguir nous desafiaments
