Itinerari temàtic comentat i acompanyament de les exposicions “La sexualitat de l’amo” de Núria Güell i “Non Stereo-Tip, Polítiques obertes del desig” revisió de diferents artistes.

Itinerari temàtic comentat i acompanyament de les exposicions “Les petites coses” d’Alba G. Corral i “Illasamay” d’aruma (Sandra De Berduccy).

Itinerari temàtic comentat i acompanyament de les exposicions “Artropomorfismes. Assajos de sintonització invertebrada” d’Alfonso Borragán i Paula Bruna i “Los coros menores” de Demian Schopf.

Itinerari temàtic comentat i acompanyament de les exposicions “The Temptation of Death” de Boris Mikhaïlov, “Vannie Kaap” de Thania Petersen i  “Los coros menores” de Demian Schopf.

Desenvolupadora de codi, artista i docent, Alba G. Corral crea utilitzant un programari. Tot explorant la proposta que ha plantejat per La Tèrmica, antiga central tèrmica que feia funcionar la fàbrica tèxtil de Roca Umbert, l’alumnat podrà gaudir d’una experiència immersiva. De quina manera es podran palpar les experiències de la Montse Cruz, l’única dona que tenia accés a la Tèrmica? Les petites coses desencadenen reaccions en cadena importants, però sovint passen desapercebudes.

A partir de peces que reflexionen sobre la misogínia i l’abús de poder; la violència estructural i la por a l’homosexualitat, ens aproparem a la idea de masculinitat hegemònica i explorarem totes les seves arestes. Què ens diu el binomi masculí-femení? És possible imaginar una nova masculinitat? A on ens podria portar? 

Boris Mikhailov, fotògraf de renom internacional, ha viscut en primera persona el comunisme, la Segona Guerra Mundial i la caiguda de la URSS, així com l’experiència de l’emigració a Berlín. Aquesta mostra ens ofereix una oportunitat única per comprendre la seva trajectòria artística, centrada en retratar aquells que no tenen cabuda en la història oficial. A través d’obres que combinen ironia, cruesa, sensualitat i ingenuïtat, Mikhailov ens presenta una visió profunda i incòmoda de la societat. La seva obra ens convida a reflexionar sobre la contracultura i la seva importància en la creació d’un imaginari per als futurs possibles.

L’artista multidisciplinària Thania Petersen explora les identitats personals i històriques tot reconstruint-se en diferents maneres de ser. Des d’una perspectiva molt personal com a dona i mare indonèsia “malaia” i havent crescut en una societat musulmana laica, l’artista té interès a fer una revisió crítica la cultura de consum occidental, l’imperialisme colonial i la islamofòbia. A partir de les seves peces, reflexionarem sobre quins fonaments està construïda la cultura de la qual venim i com aquesta repercuteix en les altres.

L’artista ARUMA se submergeix en la mitologia del drac com a símbol de poder i transformació. El vincula amb l’evolució del teixit com a expressió tecno-social. Les seves peces van més enllà de les dicotomies entre art i ciència, o naturalesa i tecnologia. Pot ser l’art tèxtil, un art viu?

*La visita està subjecte a la disponibilitat de l’espai.

En els últims cent anys, els cels han esdevingut espais fràgils, travessats per tecnologies, hegemonies i ideologies en disputa constant. «Like Snow in the Middle of Summer» presenta una col·lecció d’obres de Rabih Mroué que exploren la violència aèria i les seves seqüeles persistents en les ciutats i en les vides de les persones. Mroué treballa en la intersecció entre les històries personals i polítiques, en un diàleg estretament vinculat a la història del Líban, però que transcendeix les fronteres de la regió.

L’obra de l’artista, que combina teatre, arts visuals, literatura i música, obre una reflexió profunda sobre l’ús de les imatges, les tècniques de narració i la fiabilitat de la memòria i els relats. A través de vídeos, conferències, collages de diaris, registres d’arxiu i confessions escrites, l’exposició qüestiona les històries establertes i les experiències del passat, obrint la porta a noves maneres de filar narratives alternatives i imaginar futurs amb esperança.

Emmarcada en el Panoràmic File, aquesta mostra revisa pràctiques del cinema porno experimental, de l’art amateur i dels activismes per afavorir entorns segurs des d’on abordar les fantasies sobre el gaudi del cos més enllà dels estereotips violents i esglaiats. A partir de les obres, pensarem en la urgència a repensar els imaginaris, especialment pel que fa al més íntim i personal com és el desig.

Les propostes del Museu de Ciències Naturals de Granollers dansen en sintonia amb el discurs i contingut d’aquest museu amb tanta història. Enguany, la proposta gira entorn un grup faunístic, el qual el museu en té una gran col·lecció: els invertebrats. La proposta vol iniciar un diàleg conceptual i crític des de la natura i l’antropocentrisme. Quina és la nostra manera de conviure amb els insectes? Podrien viure ells sense nosaltres? I nosaltres sense ells?

En aquesta proposta, primer es visitarà una de les exposicions i després es desenvoluparà un taller artístic on treballarà la temàtica d’enguany del festival: els extrems i polaritats. 

*Si s’escull aquest taller, la mediadora cultural us oferirà la selecció d’exposicions disponibles per poder-ne escollir una, ja que no tots els espais són idonis pel desenvolupament del taller.

La proposta de Joan Pallé juga amb la història de l’edifici on s’emplaça l’exposició i busca generar reflexions sobre les estratègies estètiques i polítiques que s’empren per producció de discursos. És per aquest motiu que introdueix l’escultura com un element disruptiu, tot buscant representar la tensió entre el silenci de la biblioteca i la violència del món.

Tot jugant amb el clàssic mem d’Instagram «Reject Modernity, Embrace Tradition» i introduint l’escultura, Pallé vol que habitem un espai entre dos extrems: l’alta burgesia catalana i els moviments llibertaris i que experimentem, com ens podem sentir, paradoxalment, atrets pels dos discursos oposats

El projecte posa a debat una part de l’arxiu del Montseny del Centre Excursionista de Catalunya, el que fa referència al Montseny, tot establint un diàleg amb dos projectes que Enric Maurí va realitzar sobre aquest espai natural. Aquesta presentació contraposa un Montseny idíl·lic, fotografiat a principis i a mitjan segle XX pels socis del CEC, amb un Montseny pressionat i amb els efectes que n’ha generat la seva massificació.

El poder de les imatges marca la història. Som conscients del poder que tenen? I de la importància d’analitzar-les? Tot endinsant-se en l’arxiu de l’edifici que acull la seva exposició, Paula Artés ha analitzat la iconografia del poder i ha desxifrat les fórmules que s’utilitzen per expressar ostentació a través de la imatge. A través de la intervenció que ha fet amb les imatges ens vol mostrar que, el poder, no depèn de la persona que l’exerceix, sinó d’una estructura més complexa i oculta.

Com si es tractés d’un viatge d’anada i tornada, i separats per un oceà, però sota una forta connexió mental que els uneix en Roc Parés i la Sandra Rengifo presenten un projecte coral que parla de territori i paisatge, però també de qui l’habita i com l’ésser humà, el gaudeix i el viu, però també el maltracta.

Altrament, i a través d’imatges, sons, olors i les històries de les persones les veus de les quals han estat silenciades, les seves obres també busquen representar i explicar les històries des d’altres perspectives perquè les generacions següents sàpiguen que la veritat té moltes cares, i la mentida, encara més.

En aquesta visita comentada, s’aprofitarà per explorar dos autors. Primer es visitarà l’exposició del reconegut artista Roger Ballen, conegut per les seves imatges inquietants que exploren allò que incomoda a la psique humana. Ballen busca generar atmosferes fosques i oníriques on representa els seus principals motius i temes d’interès, que s’escapen del que és visible, comú o transparent.

Després es visitarà la mostra de Ro Caminal, «Distanciaments» centrada en la ciutat de Terrassa. La seva obra fa referència a la ubicació tradicional dels habitatges socials als marges de la ciutat. Aquesta desconnexió geogràfica crea una jerarquia entre nucli i perifèria urbana que reprodueix i manté les distàncies socials.