Marina Baldina

Marina Baldina (Briansk, 1993) és una artista que treballa principalment amb vídeo i fotografia, explorant les interseccions entre imatge en moviment, memòria i experiència quotidiana. Després de formar-se com a enginyera a la seva ciutat natal, es va traslladar a Moscou, on el 2023 es va graduar a l’Escola de Cinema Nou i el 2024 va completar els Tallers Lliures del Museu d’Art Modern de Moscou (MMOMA).

La seva obra s’ha presentat a festivals i espais de referència, com l’Athens Digital Arts Festival (ADAF), la Galeria Île Thélème a Moscou i la Superlative Gallery a Bali. Actualment viu i treballa a Moscou, combinant la creació artística amb la investigació de nous llenguatges visuals en l’àmbit de l’art contemporani digital.

Laura Baigorri

Laura Baigorri (Barcelona, ​​1960) és catedràtica de Media Art a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Actualment és IP del projecte R+D+I Cuerpos conectados III. Espacios latentes de la IA en la creación audiovisual identitaria (2025-2029). Combina la seva experiència docent amb la recerca, el comissariat i la realització de projectes artístics.

Ha publicat articles i assaigs sobre art i activisme a la xarxa, videoart i media art. És autora dels llibres Vídeo a Llatinoamèrica. Una història crítica (2008) i Cossos connectats. Art, identitat i autorepresentació en la societat transmèdia (2021), entre d’altres. Com a comissària, destaca el seu treball a Multiverso (2016-2019), a la Fundació BBVA de Madrid, i a Videoarde. Video crítico en Latinoamerica y Caribe (2009-2015), per a AECID i l’Institut Cervantes.

Marta Bisbal Torres

Marta Bisbal Torres (Mollerussa, 1974) és artista visual. Els seus projectes es desenvolupen a través de diferents mitjans, com ara la instal·lació, el vídeo, el cinema, la fotografia i l’acció performativa. Aquests proposen una exploració del territori, l’arquitectura, la memòria i les diferents maneres de representar-los i habitar-los, tot qüestionant la percepció i el mateix acte de mirar.

Ha participat en exposicions al Casal Solleric (Palma, 2025), al Bòlit. Centre d’Art Contemporani (Girona, 2025), al Centre d’Art La Panera (Lleida, 2023), a Fotonoviembre (Tenerife, 2023), a Can Manyé (Alella, 2022), al Centro Párraga (Murcia, 2021), a la Roca Umbert Fàbrica de les Arts (Granollers, 2020), a la Sala Muncunill (Terrassa, 2018) i a la Sala Kursala (Cadis, 2016), entre d’altres. El 2022 va rebre el premi El Temps de les Arts de Cinema Experimental.

Pilar Cruz

Pilar Cruz és historiadora de l’art, gestora cultural i curadora independent. Ha comissariat projectes per a institucions i festivals com ARCO Madrid, el Centre d’Art Fabra i Coats, la Fundació Miró (Espai 13), el Centre d’Art Santa Mònica, el CaixaForum, el festival Panoràmic i el festival Perifèries d’Osca, entre d’altres.

Va formar part de l’equip curatorial de La Capella (2021-2023) i va ser seleccionada a la primera edició de Komisario Berriak a Sant Sebastià. A escala internacional, ha participat en el comissariat de projectes amb l’Arxiu Nacional de Malta i el Museu d’Art Contemporânea de Serralves, i ha coordinat la producció de «Catalonia in Venice_Seguint el peix» (Biennal d’Arquitectura 2023). Actualment dirigeix ​​el festival Art Nou, coordina la plataforma GRAF i assessora l’ICUB per al programa d’exposicions Temporals. També participa com a jurat i col·labora com a crítica en catàlegs i revistes.

Beatrice Moumdjian

Beatrice Moumdjian va néixer a Sofia, a la República Popular de Bulgària, i es va traslladar a Berlín amb la seva mare el 1990, on viu i treballa actualment. Ha estudiat Art dels Mitjans i Fotografia a la Haia, Weimar i Leipzig, i treballa amb cinema, fotografia i escultura.

A partir de la seva connexió eslavooccidental i asiàtica, diaspòrica i migrant amb el continent euroasiàtic —l’anomenat «Orient»—, aborda les continuïtats culturals i les seves ruptures, manllevant-ne mètodes burocràtics, arqueològics i reconstructius. Ha exposat a institucions com l’nGbK Berlín, la KO-OP Gallery, el LUMA Arles i la Škuc Gallery, entre d’altres.

Mònica Porta

El treball artístic de Mònica Porta (Barcelona, ​​1972) es basa en processos manuals, repetitius i acumulatius que requereixen temps molt llargs. Aquesta lentitud no és una limitació, sinó una elecció conscient: una manera d’aturar-se a observar i escoltar.

És llicenciada en Història de l’Art i Belles Arts i màster en Producció i Recerca Artística per la Universitat de Barcelona. Fa poc va rebre una Beca per a la creació artística de l’OSIC i el Suport a la Creació de l’Espai d’Arts de Roca Umbert. Ha mostrat la seva feina a l’Espai Zero del Centre d’Art Contemporani Fabra i Coats, al Museu del Disseny de Barcelona-DHub, a Can Felipa i a Lo Pati, entre d’altres. Ha fet residències artístiques a centres com Roca Umbert, Casa Aymat i Fabra i Coats.

Ignasi Prat Altimira

Ignasi Prat Altimira (Sant Esteve de Palautordera, 1981) posa en joc el poder de la imatge per explorar els imaginaris del poder polític, que van des dels gustos històrics i culturals de les elits franquistes fins a les identitats visuals dels polítics a les xarxes socials, passant per la retratística oficial en democràcia.

És graduat en Fotografia, llicenciat en Belles Arts i doctor en Art i Estudis Culturals. Ha rebut beques com la BCN Crea, l’OSIC, La Capella-BCN Producció i VEGAP, i premis com el Guasch Coranty de la Biennal de Valls, el Premi Ciutat de Manacor o una menció especial als premis a la recerca del Consell Audiovisual de Catalunya. La seva obra forma part de col·leccions com ara el Pla Nacional de Fotografia, la Fundació Ciutat de Valls o la Fundació Cristina Masaveu Peterson.

Benedetta Ristori

Benedetta Ristori és una artista visual el treball fotogràfic de la qual se centra sovint en geografies perifèriques, tant literals com simbòliques, en què l’experiència individual s’entrellaça amb sistemes més amplis d’història, cura i canvi social.

Treballant principalment amb retrat i fotografia de paisatge, la pràctica de Ristori es basa en recerques a llarg termini. Entre els seus projectes destaquen East (2015-2018), llibre autoeditat el 2018; Lay Off (2015-present); Take Care (2018-2020), i You Don’t Need Soil To Grow (2021-2023), llibre publicat per The Eriskay Connection el 2024.

El treball de Ristori s’ha exposat en mostres nacionals i internacionals, com ara Scuderie del Quirinale, Triennale Milano, Palazzo delle Esposizioni, Galerie Binome, Plato Gallery i Si Fest. La seva fotografia ha estat destacada en publicacions com Repubblica, VICE, Bloomberg Businessweek, Die Zeit, Forbes, Document Journal i Vogue Italia.

Kenneth Russo

Kenneth Russo és artista visual i investigador, llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, ​​amb un màster d’Animació 3D per la Universitat Pompeu Fabra i doctorat en Comunicació per la Universitat de Girona. El seu treball se centra en sistemes de comunicació interactius, el disseny orientat a la innovació social, l’ètica dels mons virtuals i l’exploració especulativa de la intel·ligència artificial. La producció artística de Russo cerca establir un diàleg crític amb l’espectador, entenent la tecnologia com un mitjà que es qüestiona a si mateix mentre redefineix la nostra percepció i construeix nous significats. 

La seva obra ha estat presentada en espais i festivals nacionals i internacionals, com ara l’Arts Santa Mònica, la Fundació Godia, el Loop Festival, el CCCB, LaCapella, el FIB Art, el Centro Buñuel Calanda, la DAHJ Gallery, el Digital Graffiti Festival (Florida), la Rome Art Week 2024, l’AI International Film Festival 2024 (San Diego), el Korea International AI Film Festival 2024, el SAIFF 2025 (Seattle), el Lugano Film Fest i l’ARE 2025 Wire FilmEU (Sofia).

Polina Schneider

Polina Schneider va néixer a Sant Petersburg durant els anys de la perestroika. La seva educació, marcada per la convivència de múltiples idiomes, cultures i religions, ha modelat profundament la seva visió del món, una perspectiva que impregna tota la seva pràctica fotogràfica. El seu treball se centra a capturar contrastos i processos que exploren la cerca d’identitat, així com temes mediambientals, culturals i polítics. Les imatges de Polina combinen sensibilitat estètica amb un fort compromís social, i mostren les tensions entre l’individu i l’entorn. 

Ha exposat internacionalment a Europa i als Estats Units. A més, és cofundadora de dos col·lectius de fotografia: C22, liderat per dones i enfocat a la fotografia ambiental, i 20proKuadrat, que promou l’art en espais públics de Hannover.