Itinerari temàtic comentat i acompanyament de les exposicions “Les petites coses” d’Alba G. Corral i “Illasamay” d’aruma (Sandra De Berduccy).

Itinerari temàtic comentat i acompanyament de les exposicions “The Temptation of Death” de Boris Mikhaïlov, “Vannie Kaap” de Thania Petersen i  “Los coros menores” de Demian Schopf.

Desenvolupadora de codi, artista i docent, Alba G. Corral crea utilitzant un programari. Tot explorant la proposta que ha plantejat per La Tèrmica, antiga central tèrmica que feia funcionar la fàbrica tèxtil de Roca Umbert, l’alumnat podrà gaudir d’una experiència immersiva. De quina manera es podran palpar les experiències de la Montse Cruz, l’única dona que tenia accés a la Tèrmica? Les petites coses desencadenen reaccions en cadena importants, però sovint passen desapercebudes.

Boris Mikhailov és un fotògraf molt conegut que va viure durant el comunisme, la Segona Guerra Mundial i la caiguda de la Unió Soviètica, i després es va traslladar a Berlín. A través de les seves fotos, ens ensenya la vida de persones que sovint no surten als llibres d’història. Les seves imatges poden ser divertides, però també dures, i mostren moments de la vida amb molta veritat i emoció. Aquesta exposició ens ajudarà a entendre què és la contracultura, un tipus d’art que desafia les normes establertes, i a pensar en com això pot influir en la manera com imaginem el futur.

L’artista Thania Petersen utilitza diferents formes d’art per explorar com som les persones i la nostra història. Com a dona i mare d’origen indonèsia i “malaia”, i havent crescut en una societat musulmana laica, Thania utilitza el seu art per parlar de temes importants, com el consumisme, el colonialisme i la por a l’islam. A través de les seves obres, podrem reflexionar sobre la cultural occidental i de quina manera afecta  les altres cultures.

L’artista Aruma se submergeix en la mitologia del drac com a símbol de poder i transformació. El vincula amb l’evolució del teixit com a expressió tecno-social. Les seves peces van més enllà de les dicotomies entre art i ciència, o naturalesa i tecnologia. Pot ser l’art tèxtil, un art viu? 

L’artista libanès Rabih Mroué ens presenta unes obres que parlen de la guerra i les seves conseqüències, però també ens fan pensar en la pau. Treballa amb fotografies i vídeos per mostrar-nos la vida dels soldats sirians, així com les emocions i els moments difícils que viuen durant els conflictes.

A través de les seves imatges, Rabih vol que reflexionem sobre com les guerres afecten tant les persones com les ciutats, i ens ensenya que és molt important buscar maneres de viure en pau. Aquesta exposició ens ajuda a entendre que hi ha moltes històries i punts de vista diferents sobre els conflictes, i que és important escoltar i aprendre de tots.

Aquesta exposició, tot no contenir imatges explícites, pot afectar la sensibilitat d’alguns infants. Recomanada per alumnes de 5è i 6è de primària.

Les propostes del Museu de Ciències Naturals de Granollers (MCNG) dansen en sintonia amb el discurs i contingut d’aquest museu amb tanta història. Enguany, la proposta gira entorn un grup faunístic, el qual el museu en té una gran col·lecció: els invertebrats. Quina és la nostra manera de conviure amb els insectes? Podrien viure ells sense nosaltres? I nosaltres sense ells? L’exposició ens ajudarà a pensar sobre la relació que tenim amb la natura i el paper que hi juguem.

En aquesta proposta, primer es visitarà una de les exposicions i després es desenvoluparà un taller artístic on treballarà la temàtica d’enguany del festival: els extrems i polaritats. 

*Si s’escull aquest taller, la mediadora cultural us oferirà la selecció d’exposicions disponibles per poder-ne escollir una, ja que no tots els espais són idonis pel desenvolupament del taller.

La proposta de Joan Pallé juga amb la història de l’edifici on es fa l’exposició i ens fa pensar sobre com es construeixen les idees i missatges a través de l’art i la política. Per això, utilitza l’escultura com una peça que trenca amb l’entorn i ens fa reflexionar sobre la diferència entre el silenci tranquil de la biblioteca i la violència del món exterior.

A més, Joan Pallé fa servir un meme conegut d’Instagram, «Reject Modernity, Embrace Tradition» («Rebutja la modernitat, abraça la tradició»), per convidar-nos a reflexionar sobre dues maneres oposades de veure el món: la vida de la burgesia catalana i els moviments llibertaris. D’una manera curiosa, ens fa adonar que potser ens poden atraure idees de tots dos extrems, tot i ser molt diferents.

Aquest projecte ens convida a descobrir i reflexionar sobre com ha canviat el Montseny al llarg del temps. D’una banda, veurem fotos antigues fetes pels socis del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) a principis i a mitjans del segle XX, on el Montseny es veia tranquil i ple de natura. D’altra banda, l’artista Enric Maurí ens mostra com, amb els anys, el Montseny ha anat patint canvis a causa de la gran quantitat de gent que el visita, fet que ha provocat problemes per a la seva conservació.

A través d’aquestes imatges, podrem parlar sobre com cuidar millor els espais naturals i què passa quan no en tenim prou cura.

Les imatges tenen un gran poder i poden influir en la nostra història. Som conscients de com ens poden afectar? I per què és important analitzar-les? L’artista Paula Artés ha investigat les imatges que hi ha a l’edifici on es fa la seva exposició. Ha estudiat com s’utilitzen les imatges per mostrar el poder i la riquesa.

Amb la seva intervenció, Paula vol fer-nos veure que el poder no ve només de les persones que el tenen, sinó que és part d’un sistema més gran i complicat.

Roc Parés i Sandra Rengifo ens presenten un projecte especial que és com un viatge d’anada i tornada. Encara que estiguin separats per un oceà, hi ha una forta connexió mental que els uneix. Aquest projecte parla sobre el territori i el paisatge, però també sobre les persones que hi viuen i com el modifiquen. Els humans gaudim del paisatge, però també podem generar-li efectes nefastos.

Altrament, i a través d’imatges, sons, olors i les històries de persones que normalment no són escoltades, les seves obres volen mostrar que les històries poden ser diferents segons qui les expliqui. Així, ens ensenyen que la veritat té moltes cares i que a vegades les mentides són encara més complicades.

Les seves obres ens animen a pensar en allò que sovint evitem i a explorar les emocions dins nostre respecte allò que ens genera rebuig.

Per altra banda, la mostra de Ro Caminal se centra en la ciutat de Terrassa. La seva obra parla sobre on estan situades els habitatges socials, que sovint es troben als marges de la ciutat. Aquesta separació geogràfica crea una diferència entre el centre de la ciutat i les zones perifèriques, que manté les distàncies socials entre les persones. L’autora ens convida a pensar sobre com aquestes ubicacions afecten la vida de les persones i les desigualtats que poden existir dins d’una mateixa ciutat.

Recomanada per alumnes de 5è i 6è de primària. Aquesta exposició pots contenir imatges sensibles però no explícites.